Vèncer les pors…

 

A primera vista semblo una persona optimista per naturalesa. Sempre amb el meu somriure, sempre intentant animar a la gent al meu voltant. Visquen el moment com si no hi hagués un demà…

Però evidentment el que faig, com tothom, és intentar vèncer les pors adquirides durant la vida.

Diuen que quan naixem només tenim 2 pors: A caure i als sorolls.

Totes les demés que arrosseguem en la edat adulta son adquirides mitjançant la experiència.

Quan saps que algú que t’estimes està marxant del teu costat i fas veure com si no ho veiessis. Quan en el fons del teu cor, saps que aquest algú cada dia està més lluny i no hi pots fer res. Quan el veus fer-se petit i, tot i que el teu inconscient t’ho està dient, no vols afrontar la realitat…
No és més que por a la solitud. Pots superar-ho!

 

Posem-hi un somriure, agafem aire i seguim vencent les pors. Cada una que aniquilem, serem més purs, més essència… tal com vàrem arribar a aquest món.

 

Kuka, gràcies per aquests 16 anys, estaràs sempre EN mi.

 

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c