Trec Foc Pels Queixals…

Avui el dia ha començat alegre i radiant. Tot i que més tard he pogut comprovar que hi ha dies que és millor no aixecar-se del llit.

El sol brillava, la temperatura era agradable i jo estava decidida a fer unes quantes coses que tenia pendents des de fa molts dies.
He sortit de bon matí, amb el meu carret de la compra ben decidida a omplir-lo de queviures.
Primer he passat pel veterinari per comprar menjar pels meus nens, però a l’hora de pagar, la targeta no volia funcionar.
Estic sense un euro i la de crèdit que faig servir per a aquests casos té la banda magnètica feta malbé. Per sort duia tot el meu assortiment de targetes de crèdit a sobre i n’he trobat una a punt de caducar que si que ha funcionat.

Sortint del veterinari he comprat un pack de l’aigua que m’agrada, i carregada amb els 9 litres d’aigua i els tres quilos de menjar de gat, m’he adreçat a l’oficina de correus que hi ha més a prop de casa per enviar una carta certificada.
Deu minuts més tard, quan hi he arribat, he trobat la porta tancada i un cartell explicant que havien traslladat aquella oficina a un altre lloc, a l’avinguda mistral. He decidit que no podia anar així de carregada fins allà i he fet camí del banc, per intentar solucionar lo de la targeta.

Després de caminar uns altres deu minuts arrossegant el carret de la compra i quan ja estava a uns tres metres de la sucursal del meu banc, me n’he adonat de què allí hi havia alguna cosa que no encaixava. Hi faltava el caixer automàtic que hi ha al carrer i els vidres estaven molt bruts. Quan m’hi he acostat he vist que estava tot potes enlaire i a la porta hi havia un cartell que hi posava que aquella oficina havia estat traslladada. Endevineu on?… A l’avinguda Mistral….

No m’he volgut enfadar, i com encara tenia 10 euros dels 20 que em va deixar l’Àngels el diumenge, he decidit passar pel súper a comprar llet i he pensat que ja solucionaria lo dels diners i correus demà al matí.
He pujat la terrible pujada que hi ha fins a casa meva i quan hi he arribat amb els 9 litres d’aigua, els sis de llet i els tres quilos de menjar, no trobava les claus … Aquí ja m’he començat a ficar nerviosa, però per sort, al final he trobat on s’havien amagat.

Després de col·locar la compra, comprovar que tenia sis trucades perdudes del meu banc de Ripoll i constatar que eren per què tinc un descobert al compte; he escrit el post d’aquest matí. Mentre l’escrivia m’ha trucat l’Àngels per dir-me que em venia a buscar per anar al gimnàs. He tingut el temps just per a publicar-lo i he marxat volant.

Al cotxe de l’Àngels, de camí al gimnàs, m’he menjat una barreta d’aquestes de cereals i avellanes; amb la mala sort de què amb la primera queixalada he anat a ensopegar amb un tros de closca de l’avellana. Se m’ha clavat a la geniva, m’ha fet saltar un “empastament” que hi tenia al queixal i més tard, quan he aconseguit desclavar-la, m’ha acabat de fer malbé el que quedava de queixal.

Total:

  1. Sense un euro
  2. Sense haver enviat la carta
  3. I ara a sobre, urgentment al dentista a intentar salvar el queixal!

Ja he demanat hora, hi aniré demà al matí, però… Amb que dimonis pago?

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c