Tardor.

Sembla que aquesta tardor tot em va com la seda. O potser és que sóc jo que ho vull veure així.

La qüestió és que m’ho agafo tot amb bon humor i pel cantó positiu; encara que em passin coses dolentes, que me’n passen, com a tothom.

Ahir al vespre em varen trucar del curs d’escriptura creativa on m’havia apuntat per dir-me que no hi havia prou gent interessada en escriure bé i que no calia que hi anés, perquè no el feien. Em va fer molta ràbia… però ja arribarà el moment en què pugui aprendre a escriure.

La decepció de les papallones d’aquest estiu… encara fa un xic de mal, però cada vegada tinc més clar que massa sovint confonem sexe amb altres coses. A partir d’ara, més sexe i menys bajanades!!!

El pis de Ripoll… Segueix xuclant-me tots els diners que pugui tenir. No sé com acabarà tot plegat… però segur que els marbres que ja hi ha posats, no els vindran a arrencar…

Tot això em fa plantejar: M’estic tornant una fresca que passa de tot?
De la manera tant seriosa i responsable que he estat sempre, no crec que sigui així, però la meva nova forma d’agafar-me les coses em fa dubtar.

Crec que he après que hi ha coses millors a fer a la vida, que donar-li voltes i més voltes als problemes, sense trobar solució. Quan els problemes, si tenen solució, arriba tard o d’hora. No val la pena amoïnar-se més del necessari.

Flipant! Tot això ho he escrit, pensant en què volia escriure, que estic molt contenta per què he aconseguit una altra de les meves fites d’aquest estiu: Tornar al meu pes normal, 52!!!! (El d’abans que els metges m’omplissin de pastilles).

Senyores i Senyors, ara ja puc afirmar, que torno a ser jo!

Ara només em falta aconseguir tenir unes mans com aquestes… (Cosa força difícil… però no impossible!.)

Demà, per preparar-me per anar divendres al ficeb, intentaré anar al gimnàs per a continuar amb l’experiment antropològic: La Cinta De (Es)Corre(‘S)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c