SOBRE FERIDES I COLORS…

 

 

Hi ha ferides que es curen de seguida.

En hi ha que triguen un xic mes i que necessiten mes atencions, pomades, tiretes i molt d’’amor.

 

 Altres, ja els hi pots anar ficant cremetes que no es curen amb molt de temps, normalment, aquestes ultimes et solen deixar una lletja cicatriu que portaràs tota la vida.

 

 

 

Però encara  hi ha un altre mena de ferides, son aquelles que sembla que no es curaran mai, que durant anys van supurant i que quant menys t’ho esperes es tornen a obrir. Arribes gairebé a embogir del mal que et fan; i quant ja no tens esperances de que guariran, de cop i volta, un dia et despertes al matí i veus atònit que ni tan sols en queda la cicatriu.

 

No t’ho expliques.

 

Era la teva ferida i feia molts anys que t’acompanyava.

 

Era la teva cicatriu que tenies que portar per sempre més marcada.

 

En aquest moment et sents realment sol. Ja, ni la teva ferida t’acompanya.

 

 

 

Desprès quant hi penses fredament, te’n adones de tot el que podràs fer sense ella.

 

I poc a poc vas recuperant una sensació de llibertat i benestar com feia molts i molts anys que no tenies.

 

 

 

El mon canvia de colors. Ara si. Per fi, podràs començar una nova vida.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c