SI FAIG ALGUN MALEÏT PLA …POTSER FUNCIONARÀ

Vull ser terra,  vull ser mar, vull ser vida i deixar-me estimar.

Em sento tant feliç que em fa por.

Sense motiu, sentir-me tant bé amb la vida em produeix pànic! També satisfacció. Però feia tant temps que no em sentia tant bé.

Durant els últims anys m’he sentit d’una manera semblant, en moments molt concrets: Quan he tingut algun rollet en el que m’he sentit a gust; però d’això se’n diu dependència, per que quan el rollet ha finalitzat, el bon rollo també.

Avui em sento feliç per mi.

Em sento enamorada de mi.

M’estimo!

Estimo la meva vida!

Per algú que no em llegeixi normalment, això li sonarà a bajanada, però per la gent que em coneix, sap que m’ha costat molt arribar aquí.

Estic viva!

Omplo d’aire els meus pulmons i sento que la capacitat de gaudir d’aquesta vida em sobresurt per sobre del pit i s’escampa al meu voltant.

Em sento plena d’amor i de vida.

Em fa por dir-ho en veu alta per que en qualsevol moment això es pot acabar, però si més no, avui sóc feliç.

Ningú m’ha fet feliç, sóc feliç per mi. Jo mateixa em sé fer feliç.

Si deixo anar l’aire perquè se m’alleugereixi el dolor que porto dins meu, possiblement pugui seguir essent feliç o potser no.

Si dins el meu cap, acostumo  a competir amb pors i fragilitat, potser podria escapar per fi.

Si faig algun maleït pla que funcioni, potser podria seguir essent feliç.

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c