Reconstrucció.

Fa pocs dies parlava de si volia o no recordar, el que no m’imaginava era que sense ni voler-ho o fer res per reviure certes coses, les viuria, intenses i doloroses com en el seu dia ja van passar, si no més.

Dissabte vaig plorar molt, em vaig sentir més bleda que mai.
Vaig veure com tot el món i la cuirassa, que m’he estat forjant durant els darrers anys, queia a trossets com a resposta a unes paraules.
El món va donar la volta, tot es va capgirar: El blanc es va tornar negre; el segur, incert; L’esperança, derrota; L’amor, decepció.

peu

La realitat és dura, veure que has viscut dins un somni, també…. Però ara, potser puc començar a construir una realitat millor, no?

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c