Rapada Al Dos.
Bé, després de més dun any de no fer-ho. Ho he tornat a embolicar tot.
En molts aspectes durant aquest cap de setmana he martiritzat i torturat parts de mi.
La més visible; els cabells.
La més invisible; els sentiments.
Comencem altre cop de nou a lluitar.
No passa res, els cabells creixeran, el disgust passarà i recuperaré la confiança. Al menys així ho espero.
De moment … Algú té una perruca per deixar-me?