PROPÒSIT.

Jo abans no era així de despistada, ni de mandrosa… Que m’està passant???

Fa uns dies vaig explicar que odiava els dimecres, principalment pel fet de que el dia següent era dijous i això volia dir psicòleg. O el que es el mateix; obligació de sortir al carrer, anar a seure davant d’una persona que analitza els meus actes , pensaments i comportaments…

Doncs bé, Normalment hi vaig sempre al voltant de les 3 de la tarda; la setmana passada, però, tenia hora a les 8.30 del matí, el meu cervell ho va ignorar fins a les 9:45….

Avui resulta que tenia hora a les 13.30 i el meu cervell ha decidit no sé ben bé per què, que hi tenia que anar-hi a les 15.00. Va pel seu compte! No el controlo per res…. Jo ja no m’entenc ni a mi mateixa.

M’hauré de comprar un parell de caps més, com qui compra més memòria pel ordinador?

Uns quants braços més tampoc m’anirien malament, a veure si així vaig acabant les coses que tinc a mig fer…

Això si, he decidit que lo de la mandra s’ha d’acabar. Si ja sé que no és la primera vegada que ho dic, ni la segona, ni la tercera…però poder si que serà l’ultima!

Com molt bé deia l’Andreu aquest matí, per sortir al carrer no es necessari anar al centre i, hi ha un munt d’activitat a fer pels voltants de casa…(Molts museus i teatres i altres locals prou curiosos)

A part de que a casa també tinc un munt de coses a fer, es ha dir: Tornaré a lo de les llistes de coses ha fer i al final del dia comprovar quines he fet i quines no.

La llista de demà:

– Anar a buscar el paper que necessito al atur del raval

– Anar al banc

– Anar a portar el paper del banc al atur de zona franca

– Tornant, anar directa al Mnac i si no està a tope, gaudir la estona que em sembli recomanable del museu.

– A casa he de doblar la roba d’una vegada que la muntanya cada vegada és més grossa.

– Si em queda temps, anar a comprar un test gran per L’Ilex i trasplantar-lo.

– Durant tot el dia portaré el bloc de dibuix, per si em ve de gust poder fer-ne un.

– Tindria que intentar endreçar tota la paperassa que hi tinc per tot arreu.

– No sortiré de festa.