Primers dies al (nou) Barri.

  El meu (nou) barri, tot i que no ho sembli, és un matriarcat republicà. (Jo l’anomeno carinyosament Lolailoland o Quillolàndia.)
  El dia que vaig anar a veure per primera vegada el pis, crec que va ser el que em va convèncer, aquesta gran estàtua que presideix el barri…


És la que mana....

  Estem tots, sota l’atenta vigilància d’aquesta dona jove i altiva, orgullosa i lliure en la seva nuesa, que amb un ram de llorer a la mà avança decidida cap al futur. Li queda molt camí per recórrer i molta feina a fer. I és que aquesta dona nua, a més, representa La República.
  És de Josep Viladomat i forma part d’un monument a Pi i Margall.  He estat buscant informació i el monument té una llarga historia fins arribar on està.
 El primitiu monument a Pi i Margall es va inaugurar oficialment durant la Segona República, l'abril de 1936, al Cinc d'Oros, la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal.
  A L'inici de la dictadura el monument va ser retirat i la imatge de la república va ser substituïda per una altra que simbolitzava la victòria franquista.
  Els arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca la van amagar als magatzems municipals del carrer Wellington, tot i haver rebut l’ordre de destruir-la.
  A l’any 1983 L'escultura, va viatjar a Madrid per  formar part de l'exposició "Catalunya dins l'Espanya moderna".
  A partir de 1986 va estar a la plaça Sóller i més tard davant la seu del Districte de Nou Barris.
  El 14 de juliol de 1990 s'inaugurava l'actual conjunt escultòric.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c