MIRAR ENDAVANT…

Estava molt contenta del cap de setmana, plena d’energies i bones vibracions després d’haver estat forces hores amb gent a la que estimo molt.

Ahir em vaig llevar contenta i feliç, però a mesura que varen anar passant les hores em vaig anar enfonsant cada cop un xic més.

Una part d’aquesta gent ja ha agafat l’avió i torna a ser lluny de mi, i l’altre part començo a dubtar que mai hagi estat a prop.

Si llegeixo posts meus de fa uns mesos veig que la diferencia és brutal  (quina ràbia…algú m’ha enganxat això de brutal!)

Més que per l’estat d’ànims real, la diferencia està en com m’obligo a agafar-me les coses ara.

He deixat de plorar-me a mi mateixa, he deixat de pensar en que podia haver sigut i no ha estat, he deixat de mirar enrera i per molt que em costi, cada dia intento aixecar el cap del terra i m’obligo a mirar endavant.

Crec que tinc algun amic que també ho necessita urgentment, això.

No sóc feliç, si mes no , no del tot, però d’aquesta manera tinc petits moments de felicitat que son molt reparadors.

Estimat amic, no et tanquis més dins teu, no deixis que l’amargor acabi d’omplir el teu cor. Agafa l’amor que t’ofereixen i gaudeixen.

Crec que L’amistat és el bé més buscat i difícil de trobar. Tot i que….El cor te raons que la raó no entén.  No feu malbé una amistat amb "tonteries" irracionals.

M’està sortint la mala llet….

 (Jo també em sé posar seria , eh?)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c