MAMA… VULL SER ARTISTA…

Ma mare sempre em diu que jo de petita volia ser artista.

No especifica quina mena d’artista volia ser, però per el que m’explica, em passava el dia cantant i ballant, ficant-me a sobre tota mena de disfresses i fent el burro contínuament.

M’agradava molt quan venien convidats a casa, per que podia fer tot el meu repertori complet. Jo crec que anava per cabaretera o quelcom per l’estil, per què curiosament les poques cançons que recordo que cantava eren de la Guillermina Motta, que era el meu ídol d’infantesa; Estic parlant de quan tenia 6 o 7 anys.

Temes que recordo: El de “remena. ..remena nena.”.. i un altre en castellà que no sé ben bé com feia però era quelcom com “ya esta aquí ….ya llegó, ya llegó…” Aquest últim el feia servir per anar a rebre els convidats; quan engalanada amb la meva millor disfressa anava a obrir la porta tota emocionada.

Jo no tinc cap foto d’aquell temps, però crec que ma germana (No sé quina de les dues) en té una on, (Quina vergonya) portava un vestit de “Faralaes” amb unes sabates a topos i tot!

Cal dir que a casa sempre hem estat força catalanistes, però bé, crec que a la foto com a molt tindria 5 anyets…

Més tard, als 12 0 13 anys, encara em durava l’afició per la dansa i el ball. Encara que lo del cant ja ho havia donat per impossible.

Les ganes de ballar em van durar fins que un dia, mentre ma mare era a comprar, vaig procedir a vestir-me la disfressa adequada (que en aquells moments eren malles i escalfadors per imitar als de la sèrie “Fama”) i en lloc de fer les feines de casa com se suposava que tenia que fer, em vaig ficar a ballar amb la música que gravava de la sèrie.

Tot això ho solia fer sovint, però aquell dia fatídic, se’m va ficar al cap, que tenia que aixecar la cama fins a tocar una biga del sostre. Cal dir que la biga no era molt alta, partia el menjador en dos i amb les mans alçades s’hi arribava perfectament. Però amb el peu aixecat ja era un altre cosa.

Jo sóc molt tossuda i em vaig passar mig matí intentant-ho, finalment vaig aconseguir-ho però, al alçar tant el peu, la cama que suposadament tenia que quedar-se al terra també es va aixecar i vaig caure sobre el braç esquerre.

Conseqüències: Em vaig trencar el colze i vaig tenir que fer les feines de la casa amb el braç trencat, doncs ma mare estava apunt de tornar i sabia que em cauria una bona esbroncada.

Tot i així, no em vaig salvar dels crits de ma mare i això que a ella li vaig dir que mentre li donava aigua al gos, havia relliscat.

Curiosament, em va passar la fal·lera pel ball.

Encara ara sóc força dolenta quan ho intento. Puc moure tot el cos bé, segueixo el ritme, però no hi ha manera de que aixequi els peus de terra.

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c