Intentaré mantenir el cap clar i explicar-ho tot com ho he vist i sentit.
Estic escrivint en ple atac dansietat a veure si així em tranquil·litzo
Aquest matí mhe llevat un xic gris com el dia, he estat llegint uns posts, fent unes cosetes i després mhe preparat un bon bany calent deucaliptus.
La banyera ha quedat impressionant descuma i he decidit fer unes fotos. Mhe despullat i he començat a fotografiar. Ja ha dins de la banyera he començat a pensar en coses que he fet en aquesta banyera, coses molt agradables i que trobo molt a faltar. He pensat que escriuria un post sobre elles, (Un daquells ben picants) però els esdeveniments del dia només em permeten esmentar-ho així per sobre en clau danècdota.
He seguit amb el meu bany i hi ha agut un moment, mentre jugava fent voltes per la banyera, que he pensat que qualsevol dia daquests marribaria la carta del tribunal metge, que portava molt temps sense fer res i que poder ja començava a arribar el moment de treballar una mica. He seguit amb el meu bany, sense donar-hi més voltes.
És una idea que tinc en algun moment del dia des de mitjans dagost, sabia que aquesta carta tenia que arribar.
Els meus metges demanaven una pròrroga de 8 mesos de la baixa per malaltia, per que consideraven i es cert, que després de dos anys, ara estic començant a millorar; per això creien oportú que no mincorpores a la feina ja, per que podria ser contraproduent per el meu guariment.
La carta ha arribat, petició denegada. Des de el dia 26 que ells van prendre la resolució, torno a estar de alta.
Quan he obert la carta i he començat a llegir, per sort em dirigia cap a la Psicòloga, he començat a plorar de ràbia i impotència, mhe creuat tot el barri amb un atac de ansietat i tot i que per moments em tranquil·litzo, encara segueixo tenint.
La meva feina és molt dura, em dedico a contractar, acomiadar i gestionar una sèrie de comerços i donar la cara per una empresa que paga una merda i et demana la vida a canvi del sou. No hi vull tornar. Per molt encarregada general que sigui, preferiria netejar wàters que tornar a passar altre cop per tot això.
Però necessito diners, tinc una hipoteca de 40.000 euros per pagar el pis del poble i a part mantenir-me aquí a BCN….
Sé que de plorar no en trec res i que mhe de tranquil·litzar.
Però merda! Ara que estava aixecant el cap…..No em vull tornar a enfonsar…
Aquesta tarda vaig a parlar amb el jefe…a veure si ens fiquem dacord en alguna cosa prudent per ambdues bandes. Jo vull sortir daquesta merda de depressió i ansietat! No vull recaure, altre cop!
;)
4 respostes a «MENFONSO A LA BANYERA I FORA DELLA…»
queda’t amb l’escuma. quedat amb les voltes…sigues peix per una estona i així no t’enfonsaràs.
ets més forta que aixó, et veig cada dia millor Clara, tot anirà bé, n’estic segur.
no saps el somriure que m´has dibuixat amb aquest ultim comentari.
ànims mossa, que si el teu cap és un capullo tu sabràs girar la situació