LLIGANT A LA MEXICANA!

Avui, la cosa va de Mèxic, mexicans i mexicanes.

Ahir al vespre vaig sortir una estona (com cada dijous, últimament). Normalment solem anar a sopar quelcom i després cap a l’eixample, al local de les fatales o a l’Aire (grrrr). Però ahir no.

Després de menjar un falafel al buen bocado, mig congelades, ens vàrem trobar a la compi de pis de la Clau que venia de la Valentina, ens va explicar que hi havia un grup de Mariachis que estava a punt de començar i vàrem anar-hi.

Valentina  És un local on hi fan moltes activitats. Exposicions, música en directe, cine… Us el recomano.

Jo ja hi havia anat alguna vegada. Però mai l’havia vist amb tant ambient com ahir.

Mariachi Mestizo, (Necessiten que algú els hi expliqui alguna cosa de disseny de planes web) fan música mexicana, pura i dura.

M’ho vaig passar bé, és impressionant la veu que poden arribar a tenir aquesta gent! Vaig pensar en el denke allí, hi hem d’anar-hi un dia tots plegats.

La clau i la Maria són amigues de la Carmen, la mestressa del local. Mexicana ella i molt simpàtica.

Només d’entrar ens va venir a saludar i després dels petonets de rigor, em va semblar que als seus ulls només existia jo, en aquell local! Cada vegada que passava per allí em deia alguna cosa, em somreia, em passava la mà per l’espatlla. La Clau i la Maria van començar amb el catxondeito de “nena, que ligaste!” i per rematar-ho, un cop que passava carregada amb cadires, per darrera meu,  em va donar un cop a l’esquena amb una de les potes i li va faltar temps per deixar les cadires al terra i ficar-se a fregar-me l’esquena amb les mans, desfent-se en disculpes. Realment és una noia molt agradable i riallera.

Jo, ja estava nerviosa perduda! Que tallada que arribo a ser amb les dones! :redface:

El concert va seguir i ja cap al final, que hi havia un munt de gent (Tots mexicans) ballant, passa per darrera meu, em fica la mà a l’espatlla, m’acaricia tot el braç fins a agafar-me la mà i em fa un senyal com dient “Vine”. Jo vaig pensar que em volia ensenyar alguna cosa (Sóc innocent) però el que volia era que ballés amb ella. Quina vergonya!

Li vaig dir que no, ens vàrem fer un fart de riure i li vaig dir que jo, per ficar-me a ballar davant d’aquell munt de gent asseguda mirant, tenia que portar uns quants Mezcals a sobre. Com (per sort) no en tenia, va insistir que hi tornes la setmana vinent, que ja en compraria. Em va fer sentir molt a gust, és una noia molt atenta.

Sóc terriblement tallada! Quina vergonya!

Sobre  tornar la setmana vinent; crec que hi tornaré abans i tot. El diumenge fan a les 20.00 h. Per 1.5 € amb crispetes incloses: “Repulsion” de Roman Polanski,  + els primers curtmetratges”

;)  

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c