L’ànima de les flors

una flor celeste

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”

Joan Maragall.

 

 

Com deia en Brossa, “Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida”

 

 

La imatge Creative Commons License Agustín Ruiz via Compfight

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c