La Prostitució.

A mi m’encanta seure a una terrassa de la ronda Sant Antoni i començar a imaginar-me la vida de totes aquelles prostitutes que hi ha, dia i nit.
M’intento imaginar com han arribat fins aquí, que deuen pensar o sentir quan ens veuen a nosaltres allà assegudes mirant-les amb cara d’estupefacció.
Sento molt respecte per la feina que fan. De fet durant la meva vida he tingut vàries amigues que van optar per aquest model de vida.
Però aquestes nenes que hi ha al carrer em fan molta pena, perquè segurament a ben poques d’elles els hi agrada la seva feina.

Ara em pregunto: Que en deuen pensar de la proposta de l’ajuntament Barceloní referent a oferir un sou i ajudar-les a buscar un pis de lloguer si deixen el carrer…

Com es tindrà que fer per demanar les ajudes?
Serà necessari que t’hagin detingut alguna vegada per prostitució o et tindràs que presentar amb un parell de clients habituals per què corroborin la teva versió.
Hi ha una edat màxima per sol•licitar les ajudes? O les putes velles també es podran acollir a la mesura?
Potser es basarà tot en un examen mèdic? ….

Ara; digueu-me egoista, però, per què no m’ajuda a mi l’ajuntament barceloní?
Senyors, crec que si tot això tira endavant, la quantitat de ex-protitutes barcelonines creixerà en desmesura.
Jo m’acolliria a les ajudes… Qualsevol va a treballar cada dia havent-t’hi una administració a la que xuclar!

La prostitució.