LA PRINCESA DE PORCELLANA..

Ella és la mes orgullosa, sempre ho ha estat. Orgullosa, altiva, creguda.

 

Sempre ha sigut la princesa de la casa. Sempre ha estat la nena mimada, capritxosa i marcant la diferencia. Sempre ha estat la líder.

Es com una nina de porcellana, o mes ven dit, sembla una nina de porcellana.

Va ser la primera que va arribar, fa gairebé nou anys a casa, i tot hi que venia d’un llarg període en un aparador, on ningú l’havia volgut comprar en sis mesos; va arribar a casa i es va fer la mestressa de tot.

Desprès, poc mes tard va venir una nova companya. Es varen estimar molt. (Es que la companya era molt fàcil d’estimar. Ella si que era carinyosa i lleial. Fins i tot ara que fa mes d’un any que ens va deixar, ploro quan penso en ella…).Total, al any va venir el pelut per excel·lència, preciós, tenia tres mesos però semblava que tenia un any de pelut  i gran que era. Ella el va estar deixant de banda i no l’acabat d’acceptar mai. A la que se li acosta massa, ja li treu les urpes.

Ara que la princesa te la petita, (que ja te mes de 2 mesos i es un dimoni) ,  i es veu mossegada, esgarrapada i no es pot defensar… es la seva nena…i es deixar fer de tot per ella; Amb el mal caràcter que ha tingut sempre envers els altres animalons de la casa!  Sempre a punt per treure les urpes, i ara , impotent: s’ha de deixar mossegar…..

I el pobre masclot pelut, ara rep per dues bandes.

La princesa = La kuka.

La petita .= La puça

El pelut = El Fera

Al final, com veieu, se li ha quedat el nom de puça a la petita, suposo que aquesta setmana la vindran a buscar i se l’emportaran. No us podeu imaginar les ganes que en tinc per un cantó, (no em deixa dormir, m’ataca els peus i em fa deu mil “perreries” més) però em farà pena per l’altre…però… Ja l’aniré a visitar de tant en tant.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c