LA BLEDA ASSOLELLADA

No hi ha res millor que enriues-se’n d’’un mateix.
Ja que se’’m comença a conèixer amb aquest nom, doncs, ho aprofitarem per a aprendre una mica de les bledes.

Ja sabeu… conèixer coses noves, mai està de més.

BLEDA , EL GUST VERD DE L’HORT.

 

En la cuina la bleda destaca per la seva important quantitat de nutrients: vitamines A, B, C, i ferro, a més de les seves propietats diürètiques i la seva important quantitat de fibra, que facilita les digestions i el trànsit intestinal. Les fulles i les tiges (penques) poden preparar-se al vapor i cuites, amanides amb oli, o bé ofegada amb un gra d’all. També es poden menjar en amanida, en purés i a saborosos guisats.

 


Es tracta d’una de les verdures més saboroses de l’hort, a més de ser molt rica en nutrients i disposar d’escasses calories. De cultiu anual i de la mateixa espècie que la remolatxa, té nombroses varietats, gairebé tantes com maneres té de cuinar-la. Les
bledes ‘blanques’, la verda comuna i la negra són les que més es coneixen i conreen a l’estat espanyol.
La bleda és una planta bianual, que té unes arrels més primes i profundes que el seu parent, la remolatxa. Això fa de la una varietat excel·lent per a l’horta, ja que no esgota els nutrients que són en la part més superficial del terreny.
Les seves fulles són grans, d’un color verd intens (que depèn de la varietat) i amb forma oval, a més d’una nervadura central molt desenvolupada.

 

 

TERRA I CLIMA HORTALISSES

 

Els millors terrenys per a les bledes són aquells que són argilencs, solts i profunds, amb gran quantitat de nitrogen i fòsfor, i amb una acidesa que va de 6 a 7 de pH. Sol requerir
adobs. Normalment admeten tot tipus de climes, perquè són bastant resistents, encara que prefereixen temperatures temperades.

 

Encara que suporta bé les gelades, les oscil·lacions extremes de temperatura poden afectar negativament el seu creixement.

 


CULTIU

 

Farem un conreu ben profund un parell de mesos abans de sembrar. La millor època per fer-ho és entre els mesos de desembre i abril. Als tres mesos és possible obtenir resultats.
La llavor haurà de conrear-se a terra bé humida i recorrent a les típiques fileres, amb una distància entre elles de 50 cm. Les bledes hauran d’estar separades entre si per uns 25 cm..
Les flors que ofereixen les bledes durant el segon any permeten obtenir les llavors. S’utilitzen 2 quilos de llavors per cada mitja hectàrea dedicada a aquest cultiu. Aquestes es poden emmagatzemar i utilitzar durant els quatre anys següents. Per obtenir millors resultats, s’aconsella trasplantar-la després d’haver-se conreat en planter.
Traurem els fulls més superficials, perquè les plantes no vegin dificultat el seu creixement posteriorment.
Hem de mantenir la terra lliure de males herbes i treure els fulls que siguin malalts o secs. Les bledes requereixen bastant reg.
La xinxa verda sol alimentar-se de les bledes (entre altres hortalisses).
Les solucions de nicotina solen acabar amb aquesta molesta plaga.

 

La mosca de la bleda es controla amb arseniat de plom o bé amb sembres primerenques.

 

CONCLUSIÓ: Les fulles assolellades i seques de les bledes, millor treure-les; i per acabar amb la molesta plaga de xinxes que s’alimenten d’’ella… Nicotina o arseniat de plom.

 

Ara em fumaré una cigarreta, agafaré l’’escopeta de caça de mon pare….i començaré a disparar a tot bitxo que gosi acostar-se.e

 

Un somriure i bon humor!

Un petó per a tothom…

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c