Guspires d’amor em trasbalsen l’ànima.
Minúscules partícules lumíniques, m’omplen sense cap sentit.
Poc a poc, es desenganxen i marxen.
Massa lentament pel meu gust.
El seu record s’esvaeix i la seva llum va minvant.
El dolor segueix. No vull deixar-lo escapar.
Guspires d’amor, abandonen la meva ànima.
Si ja no em queda ni el record i no sóc capaç de tornar a sentir.
Que serà de mi?
5 respostes a «Guspires De Llum»
Però no marxen totes i sempre en queden per a revifar eixe mateix o un altre foc…
Vols dir?
Ja voràs com sí :)
d’entre les cendres sempre queda aquella brasa i amb un petit cop d’aire s’eleven de nou les flames en un instant…
és qüestió de temps.
no en tinc CAP dubte.
Amb el temps la brasa es torna carbó. Negre i fred….