flors i violes

Diferent

 

Estic contenta de que la meva companya de pis torni a estar a casa. Després de tres mesos sense ella, m'agrada saber que està aquí i que està bé.
Però m'hauria pogut amotllar molt bé a viure sola! Després de 7 anys compartint pis, aquests dos darrers mesos han estat la gloria.



Ara ja no puc anar en pilotes per casa, ni anar al lavabo sense tancar la porta, he d'anar en compte per si faig soroll i no em puc treure la màscara tant sovint com desitjaria.
I es el que tenen aquestes coses, les oblides fins que les tornes a tastar i despres… Les trobes a faltar!
Avui, m'estic deprimint tant, que ja em torna a fer mandra sortir al carrer. M'amagaria a la meva habitació per què ningú em trobes.

Suposo que això serà només els primers dies. Em tornaré a acostumar… però bé… D'alguna cosa m'havia de queixar, no?
No podien ser tot flors i violes!

De totes maneres…sempre seguiré intentant buscar el cantó positiu o diferent de tot el que m'envolta. ;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c