Estic contenta de que la meva companya de pis torni a estar a casa. Després de tres mesos sense ella, m'agrada saber que està aquí i que està bé.
Però m'hauria pogut amotllar molt bé a viure sola! Després de 7 anys compartint pis, aquests dos darrers mesos han estat la gloria.
Ara ja no puc anar en pilotes per casa, ni anar al lavabo sense tancar la porta, he d'anar en compte per si faig soroll i no em puc treure la màscara tant sovint com desitjaria.
I es el que tenen aquestes coses, les oblides fins que les tornes a tastar i despres… Les trobes a faltar!
Avui, m'estic deprimint tant, que ja em torna a fer mandra sortir al carrer. M'amagaria a la meva habitació per què ningú em trobes.
Suposo que això serà només els primers dies. Em tornaré a acostumar… però bé… D'alguna cosa m'havia de queixar, no?
No podien ser tot flors i violes!
De totes maneres…sempre seguiré intentant buscar el cantó positiu o diferent de tot el que m'envolta. ;)
8 respostes a «flors i violes»
Oh, a mi no em faria res, si compartís pis amb vós, que anéssiu en pilotes per la casa.
Hola guapa!
Jo q ara ja no visc sola després de 6 anys sola. M’has recordat petits detalls…
Tot té les seves ventatges i inconvenients…
Bon cap de setmana!
Petonets
hehehehehe… XD
Home… Si mai busco company de pis, ja li faré saber!
:)
ei, Sonia! No havia vist el teu comentari, hem escrit gairabé a l’hora!
Doncs de debò que m’agradaria tornar a viure sola, eh? Estar molt bé tenir algú, però ara mateix estic en un moment en que estar sola em sembla un bé molt preuat!
;)
Petonets maca!
eiii… ahir mateix escoltava un polític que ens deia que el dia que siguem independents el primer que farà és proclamar un decret que digui:
“Tota persona té dret a la mandra”
i es referia sobretot perquè la majoria de persones com tu no pareu mai de fer coses i de col.laborar en totes les activitats possibles… i de tant en tant s’ha de poder parar i tenir dret a la mandra.
A partir d’ara jo també reivindicaré aquest dret (però ja descansaré en pau quan em toqui)
una forta abraçada
:)
Jo crec que declararé el divendres dia setmanal de la mandra.
últimament el necessito de relax… ;)
Una fotografia genial!
Si, petitacriatura… la millor del dia!
:)