FA DOS MESOS…

Fa dos mesos, em trobava molt sola.

Fa dos mesos, dormia com a molt quatre hores seguides, tot i prendrem unes pastilles molt fortes per dormir, que feien que als deu minuts de la seva ingestió ja no sabés ni com em deia.

No veia sortides factibles al meu problema, estava molt angoixada i no tenia ganes ni il·lusió  per res.

Fa dos mesos em feia por sortir de casa, anar a sopar fora, quedar amb un grup de gent.

 

Fa dos mesos les coses començaren a canviar, el sopar concert amb els blogers va ser el primer pas, després un pas darrera l’altre tot ha anat millorant.

He recuperat força la meva autoestima, No em sento sola, ells estan aquí.

Les ganes i il·lusió per fer coses van tornant poc a poc a mi, ara em sorprenc a mi mateixa, cada dia un xic més. Fins ara necessitava que m’arrosseguessin fora de casa, ara sóc jo la que té la necessitat de sortir i si no surto amb els blogers, truco a algú altre o surto sola a fer un cafè, un passeig o el que calgui. Estic recuperant antigues amistats. Quedo amb gent per fer coses ben diferents, i no els deixo penjats a l’últim moment, com venia fent des de fa tant de temps.

He deixat les pastilles per dormir i ara dormo genial. Torno a caminar amb el cap ben alt, segura de mi mateixa i amb un somriure de orella a orella. Em paro pel carrer a contemplar histories curioses que veig i em sento feliç.

Em sento orgullosa de mi.

 

Està clar que encara de tant en tant,  tinc unes caigudes que fan por, però em recupero molt més ràpid i de cada caiguda en surto més forta.

Cada dia em sento millor, gràcies a aquesta fantàstica colla de gent que m’ha fet tornar a sentir viva.

Aquest cap de setmana, absenta, eh?

Ahir anava caminant per el carrer de sota casa i vaig tenir que parar per fotografiar això! M’encanta el meu barri, no crec que això es pugui veure a gaires altres llocs de la ciutat. 

 ;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c