Estic Impacient!


Les incerteses que contínuament, envolten la meva vida, em tenen farta.



Tot són coses sense solució momentània, problemes que necessiten temps per a solucionar-se, inquietuds que no sé canalitzar, dubtes i més dubtes.

Sempre he estat una persona que quan he tingut un problema m’hi he llançat de cap, Cosa no gaire encertada en la majoria dels casos.
Aquesta situació que visc ara em fa trontollar les bases més profundes de la meva paciència. He d’esperar per tot. Pel curs, per feina, les obres de casa, per aclarir el que vull en realitat… L’Espera més dura, però, és la que comporta acabar-me de curar.
És dura per vàries coses:

  • La gent ara em veu bé i a ningú li sembla que porti la menjada d’olla tant bèstia que porto al cap.
  • Jo, tinc ganes de fer vida normal, però ara sóc capaç de veure quins són els meus límits i m’he d’anar frenant.
  • Hi ha punts negres en el meu guariment. Hi ha coses que no han canviat i he de lluitar a diari per a fer-ho.

Aix…….. Quin rotllo acabo d’escriure! Això es culpa de les hormones que em tenen boja! Després de dues setmanes de punxades diàries al cul i d’una setmana d’anàlisis diaris, ecografies i visites al metge, avui a les tres m’han de trucar per a dir-me, si em fan l’extracció dissabte o si ho he de deixar córrer!
Aquesta vegada no ha anat massa bé, tot i que jo em trobo molt millor que l’altre cop.

Com a contrapunt de tots els meus problemes, els meus gats. Tranquils, amorosos, descarats, dormilegues i divertits!

DescaratDormilegues

Que en penseu de com tinc ara els enllaços?
Estan en un menú desplegable, heu de clicar i es desplegarà el menú.
Ho he pogut fer gràcies a en PaRaP que m’ha ajudat molt pacientment, explicant-me pas per pas com ho tenia que fer. Moltes gràcies, guapo!

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c