El Secret.

Feia dies que la tenia amagada a sota el llit i no podia seguir mantenint-la allà en secret…

Ho havia arriscat tot per ella, al mig de l’aglomeració de la celebració, havia aprofitat mentre la multitud saquejava la roba, per emportar-se-la sencera. Ara, però, no sabia que fer-ne.
Li agradava; a les nits, quan la mare ja jeia; treure-la del seu amagatall i imaginar-se que en lloc d’una en tenia dues… i que les dues se li enllaçaven al cos.
Per fer la fantasia més real, es ficava nu entre els llençols i la deixava allà dins fins que el despertador sonava, i a corre-cuita, la tornava a desar. No fos cas què, quan entrés la mare a despertar-lo, el trobés amb allò dins el llit!

Però aquesta història, és una crònica previsible com totes on hi ha un secret.
Les mares, com tots sabem, són unes xafarderes per naturalesa i un dia mentre feia la neteja, se la va trobar.

En arribar a casa, la mare l’esperava amb allò a la mà. – Mare no és el que et penses, tot té una explicació – va dir-li mentre es notava com li pujava el color i començava a suar, perquè no sabia que inventar.
Amb la calor, va mirar al balcó i mentre l’obria se li va acudir: – Mare, això és de decoració! A partir d’ara, la pintaré i la penjaré al balcó!
I així va ser.

La cama

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c