El món em té decebuda

 

Colla de gangsters

Durant anys he anat encaixant les coses que em passava, com tothom, amb tota la dignitat possible i tanta paciència com m’ha estat possible. Però ara he arribat a un punt mort en la meva relació amb la resta de la humanitat.


Com és possible que la gent sigui tan falsa, reptant, mentidera? Com és possible que les mentides i les falses promeses surtin tan fàcilment de la boca de les persones? Com és possible aquesta falta de respecte i de paraula?

Bé, suposo que sempre ha estat així.

El que m’ha portat a pensar: Com és possible que en l’últim any, m’hagi deixat enganyar per tota una sèrie de gent que abans no havia aconseguit fer-me mal?
He baixat la guàrdia? M’he tret massa ràpid la closca amb la qual m’he cobert tants anys? O de viure tan protegida per aquesta closca, he arribat a imaginar que si jo era bona, el món al meu voltant també ho seria?

Sigui el que sigui. Crec que he d’escollir una d’aquestes dues frases per definir-me: Sóc massa innocent, o, Sóc beneita.

O potser, és que senzillament, la majoria de vosaltres sou dolents. (excloent als pocs amics de veritat que tinc, és clar)

Sabeu que us dic: Que us donin! Tenir l’esperit i la moral tant pobre ja és prou castic!

Jo seguiré endavant creient en els meus valors i buscant gent bona.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c