Durant anys he anat encaixant les coses que em passava, com tothom, amb tota la dignitat possible i tanta paciència com m’ha estat possible. Però ara he arribat a un punt mort en la meva relació amb la resta de la humanitat.
Com és possible que la gent sigui tan falsa, reptant, mentidera? Com és possible que les mentides i les falses promeses surtin tan fàcilment de la boca de les persones? Com és possible aquesta falta de respecte i de paraula?
Bé, suposo que sempre ha estat així.
El que m’ha portat a pensar: Com és possible que en l’últim any, m’hagi deixat enganyar per tota una sèrie de gent que abans no havia aconseguit fer-me mal?
He baixat la guàrdia? M’he tret massa ràpid la closca amb la qual m’he cobert tants anys? O de viure tan protegida per aquesta closca, he arribat a imaginar que si jo era bona, el món al meu voltant també ho seria?
Sigui el que sigui. Crec que he d’escollir una d’aquestes dues frases per definir-me: Sóc massa innocent, o, Sóc beneita.
O potser, és que senzillament, la majoria de vosaltres sou dolents. (excloent als pocs amics de veritat que tinc, és clar)
Sabeu que us dic: Que us donin! Tenir l’esperit i la moral tant pobre ja és prou castic!
Jo seguiré endavant creient en els meus valors i buscant gent bona.
2 respostes a «El món em té decebuda»
Eiiii, no t’embalis!!!!
Classificar les coses i les persones ens ajuda a entendre-les, però cal cercar les dicotomies adequades….
Bons-dolents
Amics-enemics
Coneguts-desconeguts
Que fan mal-que fan be
Jo-altres
Falsos-vertaders
Que diuen mentides- Glups… potser morts?
Que compleixen el que prometen- Glups… potser gossos?
Els que encara no t’han fet mal- potser els que mai t’en faran?
Però classificar de dolents a tots els sque no son amics de veritat és una mica massa agossarat, fins hi tot per un dia en que Haití cau sobre la consciencia de la Humanitat com una boire pixenera que ens emerda a tots, però no ens deixa veure res.
Cuida’t.
Tot el que ens passa a la vida , d´una manera o altre ,té molt a veure amb nosaltres . Que no hagin estat bons amb tú, no vol dir que no siguin bons. El mal que t´han fet, et serveix ,a tú ,per alguna cosa , segur . Per reflexionar , per canviar , per encetar una conversa , o per obrir-li els ulls a l´altre …
Crec que la clau és posar límits i respectar-se a un mateix i als altres , inclòs els que consideres “Dolents”. Tots som persones i tots ens equivoquem . De vegades ens fereixen i de vegades ferim .
Bé ….Tot això és la teoria . Lo complicat és posar-ho en pràctica! ANIMS GUAPA ! Que després de la tempesta , arriba la calma !