El llarg camí de la balena blava.

[google-translator]
Aquesta historia és llarga, no us enganyaré, trigareu més de 2 minuts en llegir-la, però és interessant! Us atreviu?

Ja hi ha un altre post en aquest blog explicant més o menys el mateix que aquest, però aquell està desfasat, deformat pels mils canvis de plataforma, ha perdut les imatges,  els enllaços no van,  i a més, no cal mirar tant al passat, oi.

La historia de la balena, és la historia de les ganes de somriure, de ser feliç i estar bé que sempre he tingut.

Tot va començar,  en algun moment del 2003/4,  quan una balena de plàstic inflable va arribar a casa meva. La balena va ser inflada i penjada en un clau de la pared del lavabo.

Un dia en que jo em trobava baixa de moral, mentre pixava, em vaig fixar en aquella estúpida balena blava que sempre estava amb un somriure d’aleta a aleta, i jo, que normalment sempre somric, no aconseguia estar ni la meitat de feliç que ella. (05-05-2004)

Em va donar per escriure un post parlant de la balena i del seu somriure i em vaig proposar somriure molt més (ni que fos cada vegada que anés al lavabo).

A partir d’aquell moment la balena, a part de viure al meu bany, formava part del meu blog, a molta gent li va fer gràcia el post, i la fama de la balena horrible anava creixent.

 

Un dia, en Salvador, em va demanar que li li fes un dibuix representatiu del meu blog per enllaçar-me des del seu web. I li vaig dir que agafes la balena.
I ell va dibuixar una balena petita i la va posar d’enllaç en aquell blog. (que era molt xulo, per cert!, lo dels bioritmes molava molt!I l’altre blog, encara més xulo > 3kiwis!)

Un temps més tard, vaig pensar que si la posava al blog, somriuria més que si només la veia al WC i li vaig demanar al Salvador si em podia fer un dibuix , i la vaig penjar al blog. (14-07-2004).
En aquell moment a ell ja se li va passar pel cap ferla en 3d, però encara no era el moment… (A tot això, en Salva i jo no ens coneixíem… ens vam conèixer, aquell 1 de setembre de 2004 que vàrem fer la primera blogeria).

Mesos més tard,  se’’m va ocórrer que en Salva, em podria fer quelcom semblant a aquelles mascotes que tothom es posava als blogs i que jo em vaig posar per 1 dia (4-12-2004), però amb la balena i així li vaig demanar. Ell va acceptar encantat de la vida i després de vàries proves la meva Balena va cobrar vida i es va començar a moure el 16 de desembre de 2004.

Més tard El (18-07-2005), va venir una segona versió que tornava al centre quan no hi havia moviment al blog. (es pot veure en la imatge d’aquest post)

Amb els canvis de blog, la balena va anar quedant desfasada, amb els enllaços obsolets i l’únic rastre que va quedar de ella va ser la imatge que apareix a la meva firma a gravatar.com i la iconeta de la pestanya del blog.

La vida passa ràpid, el anys volen, tenim feines, parelles, problemes, viatges, somnis, i tot i que en Salva sabia que algun dia m’hauria de fer una balena nova, no trobava el moment i no veia com.

Fa poc li vaig tornara demanar. Li vaig dir que un dibuixet senzill seria suficient. Que no calia un elaborat projecte en html5  ni en flash, però que el meu blog necessitava un somriure.

I tatxant!! Tenim balena nova!! balena

És genial!

I heu vist que porta càmera de fotos? :)   Jo tinc el seriós dubte de si és una càmera de veritat o és una d’aquelles que quan cliques surt el pallasso disparat!

El que està clar, es què és més guapa i somrient que mai. Moltes gràcies Salvador!  Ets un sol i t’estimo molt!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les 2 versions de la Balena en flash:

Moltes gràcies Salvador, per aquests fantàstics somriures que ens regales a tots des de fa… 9 anys!!

Si voleu veure a que es dedica en Salvador ara i quines feines fa, podeu visitar el seu web, si necessiteu un web, targetes, catàlegs o qualsevol cosa d’aquestes, en Salvador és el vostre home! ;)   http://www.kiwity.com/

 


Comentaris

9 respostes a «El llarg camí de la balena blava.»

  1. M’agrada que la balena segueixi viva :)

    1. Berta! Si que mola, eh? fent el post he estat llegint un munt de post vells i de comentaris vostres… Quan de temps, eh?
      Petonets bonica!!

  2. Quant de temps i quants records! Saps el mes fantàstic? Que seguim veient-nos sovint i que m’encanta poder-te dir que t’estimo, perquè és cert. I a la Berta tinc ganes de veure-la que ara ja deu fer un parell d’anys o més

    1. Que no nos enganyen! Que jo havia escrit més!

      Deia que espero poder seguir dibuixant-te moltes balenes amb o sense cuc dins de la càmera!

      1. Jajaja! se t’ha tallat el comment? Això deu haver estat la Balena amb la cua! ;)
        :)
        I jo espero que em facis moltes balenes més!!

        Si, que és fantàstic que ens seguim veient! Vàrem formar una bona colla a partir de tots aquells blogs! ;)

        Jo a la Berta fa molt més temps que no la veig! Haurem de muntar una blogeria?
        Petonets i gràcies!

  3. Aquesta nova balena mola molt!!!
    I es cert Clara, que jo vaig conèixer a la Donot de la Balena al seu blog!! ;)
    Petoneets!!

    1. Si que mola! Cada vegada que la veig, em fa somriure!

      Es curiosa la quantitat de gent que ens vàrem conèixer amb el tema blogs! Molaven més que el facebook.
      Al facebook estas sempre en un circuit tancat de gent, amb els blogs llegies neures de gent que no coneixies i si et queien bé tornaves i al final els coneixies sense haver-los vist, i clar quan els veies en persona, ja hi havia una amistat, a vegades més sincera que les “normals”.
      Com podem demostrar tots nosaltres! ;)
      Petonets!

  4. :) petonets a tots. Vaig pensar molt amb vosaltres quan vaigatornar a Lisboa l’estiu passat

  5. What an amazing blog! Thank you for taking the time to visit and like my own. I shall look forward to following with interest
    Regards
    Bob