El joc de la Seducció

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/deed.en

 

En el mateix moment d’entrar al vagó del metro, per dues portes contigües, les seves mirades es van trobar. De seguida l’una va evitar trobar-se amb l’altra de front. Al llarg de tot el trajecte les seves mirades es buscaven i s’entrecreuaven durant uns breus segons, per acte seguit, fer veure que havia estat una casualitat. Fer veure que no hi havia cap joc.

Ella l’estudiava dissimuladament a traves del reflex al vidre, un jove atractiu amb una trentena d’anys, cabell molt curt, amb el cos fort. I ell feia el mateix amb ella.

Ell va semblar arribar a la seva parada es va acostar a la porta i quan les portes es van obrir ell es va quedar allà parat, no va baixar. El tren va arrancar i ella va marcar clarament que es començava a abrigar per baixar a la propera. Ell la va mirar de reüll i també es va cordar el seu abric.

Van baixar a la mateixa estació, van seguir amb els joc de les mirades dissimulades mentre un passava per davant de l’altre a l’hora de pujar les escales, després ell l’avançava a ella a l’hora de sortir de l’estació, però ella passava per sobre del carril bici i es col·locava al seu costat esperant que el semàfor canviés de color.

Varen creuar el carrer de costat, com si anessin junts. Van arribar a una plaça on el carrer es dividia en dos i tot dos van agafar la mateixa direcció… Uns nois jugaven a bàdminton a la plaça i la pilota va caure a sobre d’ell, això va provocar en ella un dels seus enormes somriures i les seves mirades es van creuar un altre cop.

Ella va seguir caminant i es va decidir a fer quelcom. De cop i volta es va girar i va entrar a la farmàcia.

El joc s’havia acabat.

Per avui.

Però va decidir que demà continuaria. Fos amb qui fos. El món estava ple de possible joguines.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c