El joc de la Seducció

 

En el mateix moment d’entrar al vagó del metro, per dues portes contigües, les seves mirades es van trobar. De seguida l’una va evitar trobar-se amb l’altra de front. Al llarg de tot el trajecte les seves mirades es buscaven i s’entrecreuaven durant uns breus segons, per acte seguit, fer veure que havia estat una casualitat. Fer veure que no hi havia cap joc.

Ella l’estudiava dissimuladament a traves del reflex al vidre, un jove atractiu amb una trentena d’anys, cabell molt curt, amb el cos fort. I ell feia el mateix amb ella.

Ell va semblar arribar a la seva parada es va acostar a la porta i quan les portes es van obrir ell es va quedar allà parat, no va baixar. El tren va arrancar i ella va marcar clarament que es començava a abrigar per baixar a la propera. Ell la va mirar de reüll i també es va cordar el seu abric.

Van baixar a la mateixa estació, van seguir amb els joc de les mirades dissimulades mentre un passava per davant de l’altre a l’hora de pujar les escales, després ell l’avançava a ella a l’hora de sortir de l’estació, però ella passava per sobre del carril bici i es col·locava al seu costat esperant que el semàfor canviés de color.

Varen creuar el carrer de costat, com si anessin junts. Van arribar a una plaça on el carrer es dividia en dos i tot dos van agafar la mateixa direcció… Uns nois jugaven a bàdminton a la plaça i la pilota va caure a sobre d’ell, això va provocar en ella un dels seus enormes somriures i les seves mirades es van creuar un altre cop.

Ella va seguir caminant i es va decidir a fer quelcom. De cop i volta es va girar i va entrar a la farmàcia.

El joc s’havia acabat.

Per avui.

Però va decidir que demà continuaria. Fos amb qui fos. El món estava ple de possible joguines.