El Dia Ideal, El Dia Final i Llibertat!..

Part d’aquest post el vaig escriure diumenge, però estava tant feta pols que no vaig, tenir ganes de publicar-ho. Una altra part, l’he escrita avui la vaig escriure ahir sobre les sis de la tarda, la part final, l’he començat la vaig començar a escriure a les 23:30, quan he tornat vaig tornar a casa, després de donar un vol per Riells amb els meus pares, el meu avi i ma neboda.
Avui, si lamevaweb em permet publicar; he fet algun canvi al text i he afegit unes paraules sota la foto… ;)

Part 1 – Diumenge. El Dia Ideal.

Fins fa poca estona he tingut la sensació d’estar en un dia ideal.

Quan m’he despertat estava tapat i he aprofitat per ajudar un xic a ma mare. Després ha començat a picar el sol i he marxat cap a la platja.
He tornat a casa a dinar, i he tornat a marxar a la platja, on he dormit plàcidament fins a les 5 de la tarda.
Hi havia poca gent, el mar estava en calma, s’estava tranquil, tot era perfecte…

Però després de dutxar-me i sense que tingui cap mena d’explicació, m’he ficat de mala llet i ara estic cansada i empipada.

Podria ser per què demà encara he d’anar a treballar?
Quin rollo…
No veig el moment que comenci el setembre!!!!

Part 2 – Avui Ahir. El Dia Final.

Demà comença el setembre!, bé; si més no, en el moment d’escriure això al portàtil de la Montse que amablement m’ha deixat durant tot el mes d’agost.
Avui és el sant del meu pare, i de tots els Ramons del món, suposo. (Ramon felicitats….), Hem fet un sopar familiar i hem sortit a menjar un gelat, bé; això ells. Jo m’he pres una birra.
Durant tot el dia, que m’he sentit esgotada. Molt més que cap altre dia. Això s’acaba…
A partir de demà, tindré que tornar a agafar el toro per les banyes i tornar al meu cau de Barcelona. Em tindré que encarar amb coses que fa anys que evito, i em tindré que cuidar…
Sobretot, tindré que tenir cura de la part més adolorida del meu cos.
Curiosament, aquesta vegada, aquesta malaurada part, no és la que hom pot pensar. No és cap part emocional, si no les meves pobres mans….
Em costa prémer les tecles del pc, per escriure. Les tinc destrossades!

Necessito descansar, I necessito hidratar les meves mans… i altres parts de mi.
Necessito vida, energia, bon humor, energies positives i molt d’amor!!!!

Sort que diumenge és la trobada! A què m’acaronareu una mica?
De moment, la vida torna a ser tranquil·la.

– Llibertat

Canalla… això s’ha acabat!

Torno a ser jo, i estic a punt de tornar!
Aquesta tarda a la platja, més tard de festa major i demà cap a casa!!!

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c