DIVENDRES

Normalment tothom espera el divendres amb molta il·lusió!    Festa i alegria !

Tothom?

De nou un cap de setmana està arribant, un cap de setmana més per adonar-me‘n de com estic perdent el temps.

Res interessant a fer. Poques ganes de fer coses. Algun que altre compromís que em sembla molt que em saltaré…

La psicòloga diu que m’he de fixar uns horaris i un ritme de treball personal.

No ho entén que no tinc ganes de fer res…i que realment ja m’esforço molt obligant-me a anar a aquests tallers que estic fent (Només he fet una campana, eh, Esteve?

No pot entendre que només de sortir dimecres dos cops de casa i dijous altres dos, ja em produeix cansament i m’estressa lo suficient com per passar-me els altres cinc dies tancada a casa?, dos descansant, dos maleint-me per que no faig res, i l’altre fent alguna tonteria com ficar rentadores de roba que no guardaré al armari fins el mateix dia de la setmana següent…

Ja tinc el meu horari. És el que em demana el cos.

Ara mateix em moro de ganes de fer una migdiada, però per poder fer-la tindria que fer el llit primer…de moment no la faig…

L’única cosa que gairebé faig a diari a part d’esmorzar i anar al lavabo, és escriure quelcom aquí, Unes vegades amb més gràcia que altres, però ja és un gran que, no?.

Be, d’acord, potser no….però d’alguna manera m’he d’enganyar a mi mateixa per trobar un xic de pau interior, No? No voldreu que em martiritzi diàriament recordant-me la poca força de voluntat que tinc, les poques ganes de viure i que si estic sola és per que vull, no?

Divendres a les 16.45 de la tarda i tot el que em preocupa és com escapar-me de fer vida social i familiar, aquest cap de setmana.

 

No acabem d’anar bé…. eh?

 

No. No acabo d’anar bé….

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c