Per retorta i complicada que sigui la vida a vegades, té el seu encant.
La qüestió és no donar-se per vençut i establir un diàleg amb els problemes.
Si una cosa et molesta, la solució no és tallar-ho en sec.
La solució estigui possiblement en saber-se adaptar a les circumstàncies.
3 respostes a «Diàleg.»
Quanta raó tens bonica…
Només q això q dius de no donar-se per vençut a vegades costa una miqueta… però sovint la vida et va portant personetes q d’una manera o altre et fan retrobar amb la força per trobar la manera d’entomar les inclemències de la vida…
I sovint quan ja creus q no queden energies et sorprens a tu mateixa, sentint-ne de noves…
El seu encant? Suposo q si estas prou alerta per aprendre’n li trobes l’encant…
Tal vegada depengui de les circumstàncies això de l’encant… jeje
Cuida’t Cuideu-vos!
Jo és que als matins em desperto molt optimista… a hores d’ara ja no ho sóc tant!
Bonica et llegeixo després d’haver escrit el comentari a la claror…
On no hi havia diàleg n’hi ha hagut… ai les adolescències… si les tens lluny on no hi arrives ni les veus… però a vegades les persones q no sabem on agafar-nos per confiar… ens anem trobant … a vegades! fins i tot una balena q ens convida a ser optimistes…
Avui un petit diàleg… com si fos una llavor m fa ser-ho, on ha brollat un petitet diàleg si , uffffff, el vent bufes de cara i s’anés repetint… algún dia podria tornar ha haver-hi una conversa… amb aquella petita criatura q està creixernt…
Un petit diàleg… petit petit… m fa ser optimista…
Com q sempre m’animes tu avui de manera repe al llegir-te … he volgut compartir-te a tu desconeguda i als q et visitin… q l’optimisme també a vegades m visita!
Petonets energètics, q potser no et donaré mai però avui amb aquesta felicitat celebro amb tu!