Fa dies que em demana ajuda, però no hi puc fer gaire res…
Em busca i vol estar a sobre meu tota la estona. Reclama la meva atenció de totes les maneres possibles. No totes agradables ni bones…
Em sento força malament de no poder-hi fer res.
Amb la kuka, tot i que ho veia venir, el dia “D” tot va ser molt ràpid, ella va ser molt forta i el moment, fulminant.
Amb en Fera, tot ha estat venint més lent… però no sé si ho podrem allargar gaire.
Des que vaig tornar d’alemanya he passat moltes coses. He viscut a molts llocs, molta gent ha passat per ma vida… però en aquests anys (16) una cosa no havia canviat en el meu entorn.
Sempre, en tornar a casa, (és igual a quina ciutat visqués o el meu estat anímic, o amb qui hagi compartit la vida) en tornar a casa, sempre em trobava aquests petits animalons esperant-me.
En Fera està molt malalt… El meu gat, (el gat de les 4 G (com a mínim!) : Gris, Guapo, Gordo i Gran – “Historia de una gaviota y del gato que le enseño a volar”) ha anat perdent pes, massa muscular i força… i jo m’he de preparar per a deixar-lo anar.
I ningú m’esperarà en tornar a casa.
Comentaris
11 respostes a «Deixar-lo anar…»
ànims padrina!
m’he fotut a plorar i tot llegint això! m’ha recordat a la Miken… T_T
deixa’l anar, i pensa que, quan surtis del metro sempre pots pujar i que la Fura et faci un petò abans de pujar a casa teva!
t’estimo!
Gràcies guapa! Jo m’estic fent un fart de plorar…
LvY!!
Ooohhh. Pobre ferota!!! Quina pena. Ànims!!!!
He anat a veure que em deien 2 veterinaris. Els 2 em diuen el mateix, però amb diferents preus.
40€ matarlo 115€ incinerar-lo. El veterinari em deia que l’enterrés a una jardinera a casa. Està flipat! Si faig algo serà posar-lo en una bossa i al container… i això encara es més dur. Però no tinc pasta. Ni tampoc tinc eines per anar a enterrar-lo al bosc.
I ell ara està que no es mou del sofà… i jo he de prendre la decisió de treure’l de casa i acabar amb ell.
Si el veiés patir com a la Kuka seria més fàcil la decisió… però ara se’l veu tranquil.
No se que fer.
Hola Clara, ho veig avui… ho sento… ja saps on es la meva dona i no ho he llegit fins avui…
Ho sento molt…. què et diuen que té?
La nostra va tenir una lipidosis hepàtica ens van dir que la sacrifiquessim i la Merche va dir que no, amb una sonda vam estar-la alimentant cada 4 hores 6 quan era impossible fer-ho cada 4h… Així durant més d’1 mes, diria que casi 2… i ara esta la mar de bé… per això et preguntaba què tenia… però en fi no puc preguntar-li a la Merche perquè …
Molts petons i força per la desició que prenguis… i també MOLTA PAU
Ànims guapa!!
Pensament positiu!
En Fera ja té molts anys, se n’ha d’anar…. Ara està estable i he decidit esperar al menys, fins la setmana vinent (sempre que ell no pateixi més…)
Petons molt forts!!
Molts molts molts ànims Clarona…
No és un pas gens fàcil i és dur, però el temps et dona una perspectiva que et confirmarà que estàs fent el correcte.
Una abraçada molt forta noieta!!
Pobret… Patia molt. :´((
Ara ja està…
Merci per l’abraçada!!
LvY!
Molts ànims, Clara!
Gràcies, guapo!
Compta amb nosaltres per qualsevol cosa, ok?
Un petó enorme titi!
T’estimem MOLT