DE PROFESSIÓ : BLOGER.

El món és molt petit…

Fa uns dies vaig llegir amb sorpresa i interès el primer post d’un blog que em va cridar molt l’atenció. Era una idea original i, tocada pel fet d’haver viscut a Ripoll i a Gombrèn, em va fer molta gràcia el tema que allí es plantejava.
Em va agradar, perquè venia a dir que s’explicarien els fets passats a Ripoll, en època de Guifré el Pelós, des del punt de vista, d’una dona oblidada pels historiadors; na Guinedilda.
Com em va entusiasmar el tema vaig deixar-li un comentari, què un cop el vaig rellegir, quan ja l’havia publicat, vaig pensar que poder l’autor s’empiparia amb mi, doncs li havia tirat tot el misteri pel terra; i al veure que passaven els dies i no actualitzava el blog, em vaig sentir molt culpable.

Bé doncs….

Avui he sortit de casa a les 8 del matí per anar a la psicòloga com molts dijous, però avui em sentia diferent.
Al sortir de casa el sol començava a brillar i això convida a somriure.
Al sortir de la psicòloga, em sentia estúpidament feliç, sense cap motiu, anava amb el cap ben alt i un somriure es dibuixava als meus llavis.
He caminat fins el metro així, i al sortir a la parada de Llucmajor, el sol encara era més brillant.

He anat al bar a fer un cafè amb llet i un croissant, i cap al seminari de Actionscript.

A la mitja part del seminari he tornat al bar, on m’he posat a parlar amb una altra assistent del seminari, parlàvem de cursos que es poden fer on-line i s’ha ofert a donar-me la seva adreça per enviar-me informació sobre més cursos. Jo li he començat a escriure la meva i m’ha parlat de què li interessava el tema blogs. Tota feliç, jo, li he donat l’adreça del meu i li he explicat que ahir va fer un any que l’escrivia. Quan ha llegit l’adreça del meu blog va i em diu què n’havia obert un feia poc, però que li havia semblat que no podia retocar res, i no havia seguit amb ell. Li demano el nom del blog i em diu: In rem valentem ; i jo… (glups) – Doncs jo sóc la que et va fer el comentari.

Hem comentat lo curiós que és el món i hem tornat a entrar al seminari. A la sortida hem xerrat una estona més, i hem quedat que la setmana vinent ens trobarem un dia, per explicar-li com va lo de les plantilles i tot aquest món.
Ella sap més informàtica que jo, però també hi ha coses que jo en sé més que ella.

Al final, em faré Bloger de professió.

Avui ja em sentia feliç i contenta, però al conèixer aquesta persona, m’he animat encara més a seguir endavant. Gràcies Guinedilda.

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c