Crònica D’una Mort Sobtada.

A vegades sembla ben bé que la malastrugança se t’enganxi a la sola de les sabates i per més que les netegis, no te la pots treure de sobre.

Però només ho sembla….

Pau

Els pensaments negatius no són bons per res… Jo intento pensar positivament, però en dies com avui… es fa difícil, però no impossible.
El meu Mac s’ha mort. No ha pogut suportar que de bon matí li poses Samba per començar a treballar! L’he portat a urgències, però no han pogut fer res per reanimar-lo. Ara l’han posat a la llista d’espera per un trasplantament de cor… i amb una mica de sort, quan torni del coma en què està ara mateix, no tindrà amnèsia… si la té… me l’estimaré igualment, però hauré perdut un munt de coses importants!

Sort que dijous, abans de plegar, vaig fer una copia de seguretat de la carpeta de la feina al servidor de l’oficina, si no, podria ser molt pitjor. I sort que s’ha mort avui i no la setmana vinent… el dia 11 farà un any que el tinc!

Avui hi ha hagut moments d’aquells, que voldries estar a una platja solitària, veient sortir el sol, escoltant el so de les ones i el cant dels ocellets tot mirant com una barca creua l’horitzó.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c