Costa agafar el ritme !

 

Després de tanta aventura i desventura, la realitat fa esforços per endinsar-se en la meva vida. Però li està costant aconseguir-ho:

Masses coses bones i masses coses dolentes han passat en aquest interval de temps. Res podrà ser mai més com era abans.

Hi ha coses solucionables, n'hi ha que no les podré canviar mai. 

Constantment deixem passar moments i situacions de llarg, sense adonar-nos que potser mai més tornaran.

 

Durant les darreres setmanes, mentre jo caminava han passat moltes coses: 

La mort ha passat pel costat d'una persona molt estimada.
A una altra, no li ha donat el privilegi de passar de llarg i en qüestió de tres hores va passar de ser a no ser. A ser passat.

Jo he tornat a plorar. Feia més d'un any que no ho feia i me n'he fet un bon fart!

He sentit emocions i sensacions que feia molts anys que no sentia. He abraçat a molta gent. He estimat i he desitjat el millor per la gent que hi havia al meu voltant.
He compartit tot el que tenia.
He rebut molt!

Tinc ganes de viatjar i conèixer països com Canada (Quebec), Uruguai o Austràlia, tinc ganes de tornar a Alemanya; de visitar amics a suïssa, a Austria, a Itàlia o Amèrica del Nord.
Vull aprendre el francès i l'anglès… Urgentment.

Vull fer coses i seguir en contacte amb la gent…  

Però no puc evitar sentir-me més buida.  He perdut una part de mi.