Categoria: Dia A Dia
-
Vèncer les pors…
A primera vista semblo una persona optimista per naturalesa. Sempre amb el meu somriure, sempre intentant animar a la gent al meu voltant. Visquen el moment com si no hi hagués un demà…
-
No hi ha por!
És bonic quan tot al teu voltant està en pau. És bonic quan trobes l’equilibri entre el bé i el mal, entre el desig i la realitat, entre els somnis i el haver despertat.
-
Acceleració exagerada de tot el que m’envolta !
Es curiós que des que vaig tornar del Vipassana, en lloc d’anar tot més tranquil i més relaxat, més equilibrat, passa tot el contrari. Tot és caòtic, intens, ràpid! Una amiga que vaig fer allà diu que hem d’acostumar-nos a viure en desequilibri i, viure còmodament així. I crec que té tota la raó. Tot…
-
Canviar el sistema.
Després del d’ahir, crec que el 15M ha de simplificar al màxim el seu missatge i acció. No podem estar amb totes les causes (atur, desnonaments, lluites sectorials, etc.) Totes vénen derivades d’una mateixa cosa: el sistema. Hem de concentrar-nos en canviar el sistema, a informar a la gent que s’ha de canviar el sistema…
-
Vātsyāyana kāma sūtra
Jo sé on va estar en Vatsiaiana els 10 dies abans de començar a escriure el Kama Sutra. Entenc perfectament com es va inspirar… Se suposa que estava a Benarés estudiant… Però per aquell temps, jo sé, què en realitat estava a Birmània, a un lloc secret. I sé exactament que feia: Intentava fer callar…
-
Tancar-me dins meu…o volar.
Marxo un bon grapat de dies a tancar-me en mi mateixa. A contemplar el meu cos i la meva ment com si contemplés un esser extern a mi. Com si veiés el meu interior en una pantalla de televisió. 10 dies meditant, sense parlar, sense Internet, sense mòbil, sense llibres ni res per escriure. 10…
-
És la meva vida!
Li estic agafant el gustet a això de fer caminades de 2 quilometres en pujada a aquestes hores de la nit. (ara son gairebé les 12) És relaxant. Com una meditació en moviment, i a cada pas, les coses es veuen més clares, més nítides i molt més lluminoses, tot i ser de nit. Ara…
-
-
El meu ídol
Dissabte passat, vaig rebre i donar una de les abraçades mes sinceres i plena d’amor de ma vida. El meu ídol de tota la vida, estava al mateix poble que jo! Quan el vaig veure em vaig posar tant contenta que vaig començar a saltar d’alegria, ell va baixar del cotxe i va venir…
-
-
La única llibertat possible del home.
La vida és un maleit espiral, que et porta a gran velocitat cap on vol, sense donar-te possibilitat a escollir.
-
Freda manipulació constant!
Avui llegint els titulars del diari he vist el que tot sabem que passa, però que a vegades oblidem i ens deixem portar. Mentre la crisi s’aguditza, altres maniobres manipuladores fan que la gent pensi en altres coses. Avui parlem de ETA i de Gadafi i ja no parlem del 15o, del 15m o…
-
tick, tick, tick…
La vida passa massa ràpid… voldria que tot anés a un ritme més pausat. Despertar-me al matí i poder estar una bona estona fent el mandra al llit. Tindre temps de sobra per treballar, passejar, menjar, fer esport, estudiar, llegir, estimar… fer-ho tot amb temps i calma, sense rellotge i sense preses.
-
Sol i platja.
Sembla que el temps ens vol tornar el que no ens havia donat massa aquest estiu. Dies assolellats i brillants. Amb temperatures ideals. Crec que mai havia estat un 12 d’octubre a la platja, al mediterrani. Però he de dir que per mi genial, com diu en Toni de Sant Pol: Hauria de ser…
-
Una abraçada?
En el fons tots volem el mateix: Sentir-nos estimats i respectats. A tots ens agraden unes paraules amables, una abraçada amiga i una mirada de complicitat.