Capvespre.

Després d’haver vist un petit tros de la meva vida passar ràpidament per la meva ment, la tranquil•litat del capvespre, em fa adonar de com n’estic d’esgotada.
Quan acabarà aquesta recerca?
Arribaré mai al final?

Estic segura de voler-hi arribar?

Sóc conscient de què hi ha moltes coses que no sé si vull recordar. Però també sé que recordar-les, m’alliberarà d’elles.

Cel rogenc

8 respostes a «Capvespre.»

  1. Avatar de ral

    moltes vegades penso que el que s’ha de disfrutar es el viatge,no si s’arriba o per a que s’arriba..
    Gaudeix de la recerca!

  2. Avatar de marc
    marc

    l’autdntica maduresa consisteix a recuperar la seriositat amb la que jugavem quan erem petits…prova d’actuar com un pingüi sense riure i sabras si estas madura o encara verdeges.

    Petons a granel

  3. Avatar de Unmei

    Suposo que la recerca arribara quan tu ho creguis… arribara un dia que diras…
    “Ja he arribat!!!”

    Si et consola jo tambe estic una mica bastant aixi… ;)

  4. Avatar de Donot
    Donot

    Em començo a sentir esgotada……

  5. Avatar de el del comentari nº 2
    el del comentari nº 2

    T’agraden les alberginies?

  6. Avatar de Alexandre
    Alexandre

    en camí

    A l’alba, amb l’aire fresc del matí em retrobe amb les forces. I no mire enrere, aleshores m’espenta de nou el desig de baixar al carrer i sentir-me viure. Crec aleshores no m’importa arribar, aviat estar en camí.

  7. Avatar de lmewmon

    Amunt aquests ànims!!!!! Que l’estiu és per estar atabalat i no per depressions!!

  8. Avatar de donot

    Jejejeje… lmewmon… no estic deprimida… estic cansada d masses coses.

    Al del comentari 2… me les menjo… però prefereixo el carbassó!

    Alexandre, A l’alba… Jo també trobo forces… Exactament a les 5:15 minuts de cada matí…
    Sol ser al capvespre quan ja no me’n queden masses i em començo a replantejar tot d nou.