Avui No És Un Bon Dia.

Cel, sorra, mar, vent, sol, George Orwell, Josep Pla, pare, mare, amics…

Aquestes serien les paraules per a definir el meu cap de setmana a L’Escala.
Llegint aquestes paraules, dóna una sensació de calma i felicitat, Oi?. Però no és el cas.
Tinc la terrible sensació que la vida se m’escapa entre les mans com si fos sorra de la platja.

Torno a estar atrapada entre dos camins:

  • L’un em porta a oblidar els meus somnis per enèsima vegada, marxar de la ciutat, oblidar el curs que tinc que començar i ficar-me a treballar com he fet des dels 14 anys.
  • L’altre em porta per seguir el meu instint, aconseguir fer aquest curs i millorar els meus coneixements per a intentar dignificar la meva vida, per poder fer, a llarg termini, una feina que m’agradi i no haver de tornar, a la que em va provocar tota aquesta ansietat i depressió.

Són excloents. No els puc dur a terme tots dos. Suposadament he de triar.
Els deutes em superen i sento que no tinc opció. O trobo una feineta en negre a Barcelona, ja. O em veig obligada a agafar el meu Pc, deixar els meus gats a càrrec de l’Àngels i marxar cap a L’Escala a fer temporada d’estiu. Quan torni, el temps que em quedarà d’atur no serà el suficient com a per fer el curs.
Maleïda vida. Sempre posant-me entre l’espasa i la paret.
Per acabar-ho d’arrodonir, sóc més conscient que mai, que tinc greus problemes emocionals i de sociabilitat.
Tot i que ho tindria que ser; avui no és un bon dia.

cel i sorra duna nen sorra

Nota curiosa. La tramuntana ha fet estralls a la platja nudista que vaig. Ha canviat del tot la seva fisonomia. Les dunes que l’any passat eren gairebé inexistents i molt suaus, aquest any superen els dos metres. Meravelles de la Natura, La platja està viva.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c