ASSABORIR…

La gent passa, ve, va, marxa’n, tornen, creixen, es casen, tenen fills, es separen.

Tot està en continuo moviment, els cotxes, els núvols, les persones pel carrer… Els amics.

Tot té un temps, limitat; encara que nosaltres no sabem quin serà.

No ens en adonem de la marxa del temps fins que ens trobem alguna cosa que en recorda el passat. Alguna cosa que encara es manté d’una època passada; un record, un vell amic que ens trobem per casualitat, Una àvia que recordes sempre igual…

El temps s’acaba i val la pena assaborir-lo fins el final.

 

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c