ALGÚ SAP ON ES PODEN ANAR A COMPRAR CUES DE PANSA?

Avui ha estat un dia molt actiu i profitós. Però me’n acabo d’adonar que no lo suficient.

El dia ha començat molt agradable, m’he despertat a les 8, he pujat la persiana i ha entrat una suau aire fresc que m’ha donat molta energia.

Cafè amb llet, dutxa i al carrer!

He fet un munt de coses que tenia pendents des de feia molts dies, després he trucat a la meva companya de pis i hem donat un tomb pel centre i com no trobàvem el que buscàvem hem tornat a casa, hem agafat el cotxe i hem marxat cap al carrefour.

Hem comprat forces coses que feia temps que teníem que comprar i em tornat a casa gairebé a les 4 de la tarda.

Mentre ella es ficava a cuinar una fantàstica Paella, jo he anat descarregant el cotxe i endreçant tot el que hem comprat; he muntat la taula de Jardí nova i unes fantàstiques làmpades per el jardí.

Hem acabat de dinar que ja eren més de les cinc, i després de tanta activitat, el aire fresc que passava convidava a una migdiada. He dormit fins a les 19.15.

M’he despertat per que he sentit que la compi feia soroll, i he recordat que aquest matí ha portat el gos al veterinari per una petita operació.

M’he vestit i hem marxat a buscar el gos.

Ara fa res hem arribat a casa i estàvem al terrat, parlant de lo ràpid que ha passat el dia i de lo bé que he estat, quan he decidit ficar al dia la meva agenda, per no oblidar cap de les moltes coses important que tinc que fer aquests dies i………….Ooo…La he liat!!

A les 15.00 h. Tenia visita a la psicòloga i me’n he oblidat. Molt malament! És super important que no falti cap setmana, sóc una privilegiada que va al psicòleg per la S.S. setmanalment i si no hi vaig puc perdre aquest privilegi….A part em va molt bé anar-hi i poder xerrar amb algú que em pugui donar respostes coherents a les meves menjades d’olla.

Em sap molt greu. Sé que per a ella també és una putada, fa lo possible per poder-me visitar cada setmana, i jo vaig i me’n oblido.

És que cada vegada tinc menys memòria, necessitaria una agenda que m’enganxés al front un gumet cada vegada que tingués que fer alguna cosa…. 

Fatal…no sé per que , tenia la sensació de que aquesta setmana no hi tenia que anar..

La meva àvia sempre em deia que per la memòria, cues de panses…

Crec que ha arribat l’hora que les comenci a buscar.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c