A LA SORTIDA DEL TÚNEL …….

Tal i com vaig dir en el meu post; ESTIC VIVA. EL TÚNEL NO HA POGUT AMB MI. . Vaig a intentar ficar ordre a les meves idees i pensaments.

A la sortida del túnel em vaig trobar de cara amb un munt de llum, un cel blau i envoltada de muntanyes. Les meves arrels!

Havia arribat el moment d’enfrontar-me amb el meu passat més llunyà.

He tingut que pair moltes coses que feia molts anys que intentava pensar que eren imaginacions meves, coses que no havien passat mai; Però si que passaren!

Poc a poc he anat fent l’esforç de recordar-les, una a una, ha estat dolorós i encara en hi ha alguna que no gosaria mai dir en veu alta, tot i que jo sóc conscient  de que va passar.

M’ha ajudat molt el parlar amb gent que estava al meu voltant en aquells moments de la meva vida, que m’han explicat les coses des d’altres punts de vista i amb més claredat, doncs eren més grans que jo i ho recorden millor.

El rancor i el profund odi que porto dins meu, no ha marxat del tot, però començo a controlar-lo.

Cal que segueixi fent l’esforç de recordar per poder entendre i després oblidar.

Estic construint la meva casa interior, la meva nova vida i manera de fer. M’estic reconstruint a mi, doncs alguns dels valors i idees que tenia, no són vàlids en aquests moments. (Tampoc ho eren abans, però això ho he vist ara)

Noves circumstàncies, nous valors; més madurs i correctes. Adaptar-se o morir… jeje.  ;)

Les ferides trigaran encara força temps a guarir i la marca que deixaran la portaré tota la vida.

Però el més important és entendre el per que he estat caminant durant tants mesos per la foscor del túnel.

Era totalment necessari per que després pogués entrar la claror dins meu.

Estic contenta. Cada dia em sento millor (tret d’algun moment molt concret) M’hi estic esforçant molt, tot i que veig que el camí encara és molt llarg.

.

:-)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c