YOSAKU I L’OCELL MÀGIC

Quina sorpresa! Quan obrí la porta es trobà una noia preciosa, que tenia molt de fred. Yosaku, que era bo, li va dir:
-Passa i escalfa’t.
Yosaku va preguntar a la noia on anava, i ella li va dir que anava a visitar un familiar que vivia a prop d’aquell camí.

-És de nit- va dir Yosaku.
I ella li va demanar per quedar-se a dormir aquella nit ja que era molt freda.
– Sí, m’agradaria, però sóc pobre, i no tinc llit, tampoc gaire menjar.
– No em cal, gràcies.
– Doncs bé, pots quedar-te – va dir Yosaku.
Durant la nit la noia va fer tota la feina de la casa.
Quan Yosaku, al matí, es va despertar i va veure tot tan net i ordenat es va posar molt content.
Va continuar nevant un dia i un altre.
I ella li va preguntar:
– Puc quedar-me fins que acabi de nevar?
– És clar que sí -va dir Yosaku.
Passaven els dies i no parava de nevar.
Yosaku i la noia es van enamorar i un dia ella li va dir a Yosaku:
– Què et vols casar amb mi? I així sempre estarem junts.
– Sí -va contestar Yosaku.
– A partir d’avui em pots dir Otsuru -va dir la noia.
Després de casar-se ella va treballar molt i ajudà molt al seu marit. Yosaku era molt i molt feliç.
Un dia, quan Yosaku sortí per vendre la llenya, Otsuru li demanà que comprés fils. Otsuru preparà mentrestant el teler per teixir. Quan van tenir els fils, Otsuru va demanar a Yosaku que no entrés a l’habitació mentre ella estigués teixint la roba.
Otsuru va passar tres dies teixint sense sortir de l’habitació i no menjava ni dormia. Quan va acabar de teixir va sortir de l’habitació i immediatament li ensenyà el teixit AYANISHIKI a Yosaku. Yosaku quedà meravellat:
– Quina roba més bonica!
– Podries vendre el teixit a la ciutat i així podries treure molts diners -va dir-li Otsuru.
Yosaku quan anava a la ciutat anava dient als senyors rics si volien AYANISHIKI.
Però el rei, mentre passava pel mercat, va veure aquell teixit d’ AYANISHIKI tan bonic i el va voler comprar. Llavors li va donar molts diners a Yosaku per aquell teixit tan i tan bonic.
Yosaku tornà a casa molt content i li va donar les gràcies a la seva esposa Otsuru. I li va dir que el rei volia més AYANISHIKI.
– Ja en faré més -va contestar Otsuru.
Aquesta vegada també trigà quatre dies per fer-la sense ni menjar ni dormir. Estava molt dèbil, quan va sortir de l’habitació.
Ella va dir:
– He acabat de fer-lo però és l’última vegada que ho faig.
-Sí, sí -va dir Yosaku- si tu et posessis malalta, jo patiria molt.
Yosaku va portar al rei el AYANISHIKI i aquesta vegada també li va donar molts diners.
– Però per fer el quimono de la princesa -li va dir el rei- necessitaré més teixit.
Yosaku li va dir que ja no se’n podia fer més, que era impossible; però davant l’amenaça del rei que, si no ho feia, el degollaria, Yosaku va haver de cedir a la força.
Yosaku li va dir a Otsuru que hauria de teixir per última vegada un altre AYANISHIKI. Otsuru va dir que ja ho faria i va començar a teixir a la seva habitació com les altres vegades.
-Estic molt preocupat, triga molt a sortir de l’habitació; cada vegada s’aprima més.
Com que ell estava tan trist, volia mirar com es trobava Otsuru.
Ja no tenia paciència. Va trencar el compromís i va mirar dins de l’habitació.
Oh! Un ocell! Un ocell estava teixint amb les seves plomes. Llavors l’ocell es va girar i va veure Yosaku i es transformà en Otsuru.
-Al final m’has descobert el secret. Jo sóc l’ocell que un dia vas ajudar. He vingut per tornar-te el favor, però he de marxar perquè ja saps el meu secret!! -Otsuru li va dir.
-Perdona’m! No marxis! -li va dir Yosaku.
Però ella es va transformar en ocell una altra vegada i se’n va anar.
Yosaku va cridar plorant:
– Espera’m si et plau, torna aquí!
L’ocell es va enlairar fent uns sons de tristesa.