La vida és així, no? No hi ha manera de tenir-ho tot.
Tinc fred, al carrer plou a bots i barrals i ara mateix no estic massa animada.
Les alegries i les desil·lusions van agafades de la maneta…
És el que passa quan agafes les teves il·lusions, els teus somnis, les teves pors i la realitat i les poses totes al mateix pot. Després de un parell de sacsejades, les coses comencen a caure pel seu propi pes. Els somnis massa agosarats és desinflen, les pors es tornen un xic més reals, les il·lusions t'esclaten a la cara i la realitat ja no es tant agradable com abans.
M'agradaria tenir només 25 anys… Estic segura que podria volar. Ara en canvi… la por a caure em paralitza.
Comentaris
4 respostes a «Una de freda i una de calenta….»
mai és tard per tornar-se a aixecar. crec que tu, més que moltes persones, trobaríes una mà a la que aferrar-te en cas que caiguessis.
Una abraçada.
Merci Dani… Potser si, però podria ser que tu ho vegis així per què estàs en edat de volar… No?
;)
Confirmat: No hi ha manera de tenir-ho tot. Pel que fa a la por que tens, suposo que és allò de “gat escaldat amb aigua tèbie en té prou”, però jo no estic en edat de volar i penso que segurament caigui i m’aixequi algunes vegades més encara, com diu lmewmon. D’acord que la mandra és pel que ve després de caure però et quedaràs amb el dubte? Si?
Una abraçada ben forta!
Ara si que no tinc excusa…
Crec que faré cas de les teves sàvies paraules. De les pors, en faré forces… i endavant!!
Cel, tremola… que la Clara, després de molts i molts anys… intentarà volar de nou!!!
;)
Un petó ben gran, guapo!!