Mentre tu grimpaves per a poder fotografiar el caient daigua; el vent, tot trapella, senfilava entre les teves cuixes i feia ballar la teva faldilla.
Vaig aguantar la respiració un moment, desitjant que la ventada deixés totalment al descobert les teves cames, amb aquell paratge meravellós de fons.
No vaig ser a temps de fotografiar-te allà pujada, però, la teva fotografia, sempre em recordarà aquell instant.
9 respostes a «Un Instant.»
WAW
m
Quina intensitat més delicada al relat i la foto maca!
Bon dimecres a totes i tots!
Ens queda molt per aprendre, encara.
El que ens connoten o ens recorden algunes fotografies, a cops, és més intens que el que pròpiament es veu a la imatge.
Una fotografia pot ser una imatge d’un record o d’un anhel.
Hi ha coses que mai no han passat, però que sempre has desitjat fotografiar, no?
Fotografiar?
mmmmm
Interesant
;-)
Me pregunto si veis mismas cosas que yo en las rocas. Podeis ver francotirador estirado arriba? Y esa roca que grita desesperada? Quiza avisando a posibles victimas distraidas.
Eix…..Pssssiiii….
Que no es un francotirador… Que es una pareja haciendo el amor!
;)
Ahora veo claro. Entonces roca grita desesperada porque tiene tanto placer cerca y no puede unirse.
Podria ser!