Ahir fent uns exercicis de relaxació, en els que em demanaven que imaginés la sensació que vaig tenir lultima vegada que em vaig sentir molt estimada; em va donar per pensar en això i vaig veure que no era cap tipus de solució.
El realment important és; Quan em vaig estimar jo, per última vegada de debò? A partir daquí he anat fent tota una reflexió dura però profitosa.
Un altre pas endavant. Bé! :)
He notat un canvi molt agradable en mi, des dahir al vespre. Avui he fet un munt de coses que feia temps tenia a la meva llista mental de coses pendents, encara en queden moltes, però estic força satisfeta.
Ahir em varen fer adonar que tenia que començar a creure més en mi, en que no ho tinc tot perdut ni molt menys.
És important que em proposi algun objectiu, sinó, perdré encara més temps i energia. He de deixar danar com un vaixell sense timó. Crec que ha arribat el moment perfecte per organitzar i decidir el que vull fer el que queda dany. Acabar alguna de les coses que tinc començades, podria ser una bona solució. No és una idea tant descabellada ficar-me a estudiar i presentar-me als exàmens de setembre, si més no, a un parell dassignatures. Que per alguna cosa vaig pagar la matrícula.
És impressionant la pujada de moral que he tingut. A veure si demà encara em dura… je je
Crec que avui, tornaré a dormir bé, per fi.
;) Ptonets
Comentaris
4 respostes a «UN ALTRE PAS ENDAVANT !»
Contenta de veure’t així… animada!
A mi em costa “bastant” superar els baixons però porto una temporadeta que “sembla” que tot va a millor. Qué bé que estiguis bé! (valgui la redundància…xD)
Un petonàs guapa, i a lluitar, que la vida és un combat permanent i tu ets prou forta! (això ho he extret de les teves paraules, que ja sé ke no ens coneixem però veig que tu pots amb això i molt més…).
muaka
jo m’apuntaré en breu a la uoc…
canvio de feina i els ingressos extra em proporcionaràn un coixí prou bo… :)
sembla que es moment de rependre!!
Sí, per tu. Visca!
Bonica foto!
Si, de fet, está bastant comprovat que el ser una persona activa i no parar ni un moment derrota la ciclotímia aquesta fastigosa.
Una abraçada i endavant, que pots. (tothom pot :D)