Tant de bo, fos així. Hi ha masses coses que se’ns queden arrapades al cos i no hi manera de fer marxar!
Velles costums adquirides durant anys, fan a vegades que no ens adonem de que fem mal.
Quin motiu pot tenir algú per ferir un cop i un altre a una persona que estima? Per que aquest Menyspreu no deixa d’existir?
Tant de bo, marxés tot d’una bufada i demà, sota el cel clar, ens adonéssim que també ha marxat el dolor acumulat i tota la rancúnia.
Cap de setmana familiar.
Comentaris
11 respostes a «Tot Sho Emporta El Vent?»
Ups, sento que el cap de setmana familiar no hagi sigut totalment satisfactori. És possible que la persona no se’n adoni, o sigui massa tard per canviar.
Salut.
El cap de setmana va anar bé, de fet va ser molt divertit tot i que esgotador.
No passa res. És normal que hi passin aquestes coses. És un moment delicat per tots. I potser ara mateix sóc jo la que té el cap més clar, es ha dir… Imagineu!
Mai és massa tard per canviar.
Segurament la persona no se n’adona, o potser si i per això ho fa. Però no per això deixaré d’estimar-la i desitjar-li sempre el millor. Jo intentaré tractar-la amb el màxim respecte sempre, encara que ella no ho faci.
estic d’acord amb l’enfoc que en fas. certament, sempre s’està a temps de canviar, i el millor és parlar amb l’exemple. ànims titi! (per cert, em penso q et penjaré pel flog i el blog alhora… :P ja t’avisaré…)
Com?
voleu fer el favor de deixar de penjar-me!!!
hahahahaha…..
Sou terribles!!
bé, de totes maneres la foto és preciosa, un munt de serpentines contentes?
bé, de totes maneres la foto és preciosa, un munt de serpentines contentes?
:DD ho he repetit dues vegades,
si en vols una tercera?
:P
El vent sempre deixa l’ambient net… tot i que de vegades massa fred… :p
triomfes més que la cocacola… XD
El vent no deixa l’ambient net!!!
Aixeca pols, pol·len i porqueries vàries que fan que els al·lèrgics anem de C**.
Namagueta…. venint de tu, tants cops com vulguis… :P
Esteve, lo de triomfar ho dius pel teu post?
Perquè em marxi un mal hàbit només he de bufar ben fort. Una i altra vegada. Fins que bufar sigui un hàbit.