TE ECHO DE MENOS….

Bé, com diu aquella dita, “¡No hay mal que por bien no venga!”

He passat una tarda increïble, maca de debò, agradable i feliç. ;)

Els que em coneixeu fa temps, recordareu el disgust que vaig  tenir al Febrer , quan la meva millor amiga, la Claudia, va voler tornar a l’argentina per regularitzar els seus papers i deixar de ser una “il·legal”. (No sé xq però no vaig penjar aquí els posts que parlaven d’ella)

Bé, aquesta noia, per a mi, és el que representa una amiga. Sento veritable amor per ella, i no és sexe, enamorament,  ni res per l’estil; per a mi, és com si fos la meva germana, algú de la meva família però sense els mals rotllos que sol comportar el tenir germans. Me la estimo de debó.

Doncs aquesta tarda, entre altres coses, m’ha donat per passar per casa seva a veure si la seva compi de pis, catalana  ella, havia tornat de les seves vacances allí.

I si, ha arribat a les 4 de la tarda…. (cada dia estic més convençuda de que el meu instint té alguna cosa paranormal).Hem estat menjant Alfajores i xerrant de Buenos aires i rodalies! (Acu, Paterna, Marine… que cada vez tengo más ganas de venir a vuestra tierra) je je

Ella torna el 2 de Novembre…Però ara ja sembla més a prop, amb totes les vivències que ens ha explicat la Maria i que ens explicarà en els pròxims dies…

Clau…. te sigo echando de menos…