Somnis Humits O Realitat?.. (Final)

ATENCIÓ: No Apte Per A Menors!!!
Fes clic a SORTIR en cas que no tinguis la majoria d’edat legal.

Si encara no ho heu fet, millor us llegiu primer, la meitat del post que vaig publicar ahir: Somnis Humits I Realitat…

Les hores van anar passant, va arribar l’hora de plegar i ella va sortir de l’escola, sense esperar a les seves companyes. Això si, amb un sonor i alegre “Fins demà!”.
Es va dirigir cap al metro, caminant amb bon pas, amb el telèfon a la mà per si ell canviava d’opinió i la deixava tirada a l’últim minut. Però no, cap senyal de què això podria passar, li va arribar. Va agafar el metro abarrotat de gent, es va col•locar prop dels seients per si baixava algú, poder seure i es va mirar al vidre. Anava ben despentinada i no feia gaire bona fila! És que clar, s’havia llevat a les 6.30.
Va decidir no pensar més en el seu aspecte i va començar a fantasiejar sobre com seria l’encontre.
Quan se’n va adonar ja havia arribat i va sortir corrents del metro cap a on ell l’esperava. No feia tard, però li agradaria arribar abans; així podria veure la cara que feia ell, mentre la buscava entre la gent.

Però ell ja estava allí. I la mirava ben somrient i amb una rosa a la mà!
S’hi va acostar, tímidament es varen besar i parlant sobre coses banals, es van dirigir cap al lloc on anaven a dinar.

Un cop allí, el cap li anava tant ràpid que gairebé no podia parlar, no entenia com mentalment podia tenir tantes ganes de fer coses amb ell, i quan el tenia a davant es tallava d’aquella manera.
Van dinar i ell va proposar d’anar al seu cau a passar la tarda. Ella, tímidament, ho va acceptar.
Mentre pujaven amb l’ascensor es varen començar a besar, suaument, amb la delicadesa que només els joves amants poden mostrar. Però al traspassar la porta del pis, la cosa va canviar.

Les llengües es van començar a enredar en un bes humit i dolç, que semblava no tenir final. Les seves mans van començar a acariciar els seus cossos per davall de la roba amb veritable ansietat. Les abraçades es van tornar empentes suaus, amb dolçor i passió.
Sense ni adonar-se’n, van anar a parar a l’habitació. Allí, ja és va desencadenar tot un munt de passions, de ganes contingudes, d’amor.
Els riures nerviosos van anar deixant pas a les mirades de desig; al “puja sobre meu”, “Això et fa pessigolles?”. “ I si et faig això?”
Pessigolles, pessigades, mossegades, carícies humides per cada racó. Desig contingut en plena explosió!
Desig de sexe i d’amor, dissimulat en jocs i diversió.
Però arribar el moment en què les mans no foren suficients, a les hores entraren en joc les llengües àvides de fluids sexuals. Llepant-se com si no ho hagueren fet mai i la vida els hi anés en aquell joc.
Després del sexe oral, es van calmar una estona. Molt poca. El moment havia arribat.
Tant ell com ella, amb un posat seriós; com només les grans ocasions ho demanen, es varen mirar fixament als ulls.

Ella va pujar sobre seu.
Amb la seva vulva humida es refregà sobre el seu membre erecte, desafiant… Tots dos es miraven els ulls, fixament. Poc a poc… ella va començar a introduir el penis d’ell dins el seu sexe. Aguantant la respiració. Gaudint d’aquell moment…

A fora, la ciutat estava ja sota la penombra de la nit. La llum dels edificis i dels cotxes, entrava suaument per les finestres, i ells; aliens a aquell moviment, gaudien del que feia tant temps que desitjaven.

Era un somni humit, somiat molts cops; i per fi, fet realitat… O potser encara no…