SOBRE MI, DIUEN QUE…

Vaig néixer al any 4667 .

M’agrada presumir de les meves plomes de colors i les vaig ensenyant tot cofoi a tothom que se m’acosta.

Sóc considerat com a anunciador de l’alba; vigilant i actiu, responsable de tota acció.

Diuen que en l’amor sóc encantador, tendre, apassionat. Sóc uns magnífic company, divertit, alegre, just, treballador, assenyat, responsable, recta, odio les trampes del doble joc i la hipocresia.

Sóc una persona sensata, m’agrada sentir-me lliure i respecto la llibertat dels altres. Em comporto amb total transparència i deixo que els altres siguin independents.

Sóc apassionat en l’amor i professional en la feina. La feina ocupa la gran majoria del meu temps.

Es pot confiar en mi, generalment no menteixo i sóc noble, a més sóc un formidable amic.

Em trobo sota la força del metall. Aquest simbolisme pertany al fred i a la tardor. Això significa, en primer lloc, que actuo conforme a fèrries conviccions i sense immutar-me, fredament. Això pot portar-me, en ocasions; incomprensions i crítiques, em faig odiós fins i tot pels meus col·laboradors més íntims i no em queda cap altra opció més que la de replegar-me sobre mi; en aquest cas el Metall actuarà com una cuirassa la missió de la qual serà la de preservar-me de les agressions provinents de l’exterior; d’aquesta manera, la meva voluntat es va forjant i fent-se incorruptible, mentre que el meu caràcter es configura amb bastant de força.

Estic format per un aspecte APARENT, un aspecte EVIDENT i, per últim, per un aspecte SENSIBLE. No és fàcil accedir a entreveurem els tres aspectes ressenyats, en part perquè el primer d’ells oculta amb la seva força i la seva exacerbada claredat als altres dos. Per això, sol afirmar-se que emeto una espècie de magnetisme que em fa diferent d’altres persones; s’afirma que, psicològicament, sóc una persona excepcional, que mai no em dono per vençut per a qualssevol tipus de problemes, per adversos que es presentin. Cal afegir a això, a més, el meu ampli saber, que em preserva de l’engany del convencional i l’aparent; sóc un cercador de la causa i no de l’efecte.

Creia que el any 2005 seria bo per a mi, doncs és el meu any. Però resulta que no serà així.

L’últim any Gall-metall va ser 1945… Com aquest s’assembli a aquell…Ja ens podem preparar!