Els dies van passant i els records se suposa que es difuminen i s’esvaeixen.
Tot i que la respiració, encara s’accelera en recordar segons què i que algun matí encara et cau alguna llagrimeta, el fet de recordar que res dura per sempre, t’ajuda i t’anima.
Tot te el seu moment, i tot te el seu temps. I el que ha de ser, serà.
Intentes pensar què normalment, quan menys t’ho esperes, te n’adones que ja has creuat el punt de no retorn, com deia en Kafka, i ja no pots, ni vols, tornar enrere.
El que fa uns dies et semblava la fi del món, ara ja no sembla tan greu… Tot i que encara ara, creus veure senyals d’esperança per tot arreu. T’ho mereixes.
Vola!
Viu!
Gaudeix!
No oblidis que el món s’acaba!
2 respostes a «Senyals d’esperança.»
Toc, Toc… Bon dia. Avui és dissabte, ah! que ja ho sabies? Ja, però, potser el que no saps és que demà diumenge fem un #esmorzarblocaire a la #FMB i he pensat que havia de venir a dir-t’ho perquè estic segur que no te’l voldràs perdre. Serà a les 10 del matí i després anirem plegats a dir la nostra davant del TSJC amb #escolaencatalà
Vindràs, oi? Què no saps on és? Cap problema, aquí tens l’enllaç a l’esdeveniment al facebook, on no només hi tens l’adreça, sinó que a més t’hi podràs apuntar. Fins demà.
http://www.facebook.com/events/270364776365427/
Ei, pensador! Vaig veure que la Montse ho deia al facebook, ahir. Però a les 10 del matí??
pff….
Costarà. No prometo res. Estic “liada” amb vàries coses aquest cap de setmana.
Ho intentaré.
Petons i merci per la info!