No sé si serà bo o no, però tot i estar tocant de peus a terra, noto una sensació com la que se sent en el moment denlairar-se en un avió i marxar dun lloc.
Sobretot quan marxes i saps que una etapa de la teva vida sha acabat, quan deixes amics, amors i històries mil i poc a poc veus com sallunya tot . El terra es torna petit i tot el que ha estat important per a tu, en aquell moment queda enrera i desapareix.
Aquesta sensació la conec bé, massa bé. He fugit de moltes ciutats i de moltes vides. He deixat enrera moltes amistats i vivències. Però fa dos anys, vaig decidir no fer-ho més i enfrontar-me a totes les situacions. Escapant dels llocs, no escapava dels problemes, només els emmascarava amb lenergia que es necessita per canviar de lloc.
I ara que?
No tinc pensat fer les maletes i fugir. Si marxo a lescala, serà només per tres mesos i seguiré en contacte amb tots els meus amics actuals, memportaré lordinador…
De totes maneres em sento com si ho estigués fent. Com si el fugir continués essent part essencial del meu caràcter. Una part de la que no puc defugir.
Escapar-se als núvols, al món dels somnis, a un univers paral·lel on la vida és millor, fugir al món dels llibres o travessar mil móns a través de la xarxa…
Escapolir-se de les responsabilitats, dels problemes, de l’amor, del sexe, de lamistat…
Fugir de la veritat.
Sento una mena de vertigen que no sé com parar. Sento olor de canvis al meu voltant. Sento coses que no puc controlar… Sento ganes de fugir i no tornar…
La veritat és que no sé com enfrontar-me a la vida. Amb el munt danys que tinc i encara no nhe après.
Ara només penso allò de: Pareu el món, que vull baixar!
Comentaris
14 respostes a «Sento Olor De Canvis Al Meu Voltant.»
Lexemple que Heràclit va ficar per illustrar la seva afirmació, va ser que era impossible banyar-se dos pics al mateix rierol; doncs en el fluir de les aigües, mai et banyes a la mateixa aigua.
Seguint lexemple; En cap moment tu ets el mateix, potser la cosa no va tant ràpida com amb lexemple del rierol, però és així.
Suposo que hi ha gent que va notant i acceptant els canvis que es produeixen en un mateix. Però n’hi ha altres, que per diferents motius, han viscut tant ràpid i intensament, que quan frenen i se nadonen, no són capaços dassimilar-ho. Crec que mhe dincloure amb aquest últim grup.
No assimilo qui sóc ni que sóc.
La setmana vinent et portaré una mica més de mar. Divendres torno a marxar cap a LEscala.
Ei, no se de que et queixes… Tu com a minim tens valor per marxar.
Jo fa segles que estic apunt d’anar a les plataformes petroliferes del Mar del Nord, o emigrar a Tanger, i no hi ha manera que tingui els ous de fer-ho.
Jo no vull marxar. Vull enfrontar-me a mi mateixa.
Tot i que pel que sembla, tindré que fer alguna cosa com avui no passi un miracle.
Bon dia genteta!!!
Quines floretes de bon matí! :redface:
:D
Canvis! Deu tenir alguna cosa a veure la primavera, segur!
Hi ha qui diu que ets ximple sinó balles al seu so, que ets de fusta seca que no tens cor. Hi ha qui no entén una mirada sense tenir conversa, però amb poques paraules basta al bon entenedor. Tots tenim un somni amb principi i final .Impossible somiar, ho sento, són com les ones del mar el dolor es queda en lament ..cal donar-li temps al temps
Temps?… Qui té temps per donar?
El temps no és un remei universal contra tots els mals… El temps és quelcom que passa molt de pressa i que et va restant moments per viure…
t´entenc a la meva manera, suposo que saps que vull dir.
fugir sembla mes dificil del que en realitat es, jo estic amb tu, lo dificil es quedarse.
valora donot, valora molt be el que tens a cada lloc i a on vols arribar. Recorda que tot aixo es basa en assolir certa felicitat.
Tothom hem fugit dels llocs alguna vegada! No passa res per fer-ho. Però suposo que arribarà un moment en que no necessitis fer-ho, perquè allà on hagis aterrat estaràs bé… Nomès és qüestió de saber on vols estar
Fugir no és pas dolent. Tan sols… fuges.
Això si… cal fer-ho amb estil u_u
Estava intentant escriure un post, però no em queden forces.
Un dia esgotador. No puc ni escriure. No he parat fins ara…
Intento estar animada i ser optimista, però ara mateix estic esgotada.
Marxo a dormir. Bona nit!!!
:)
:redface: Bon dia! jajajaja He descansat i Estic “Estupenda”!
A punt per començar un nou cap de setmana, ple de sol….
Encara no entenc això de les banderes….:?
xula