Sentir-se afalagat, desitjat, admirat…
Sentir que ets important per a ells, per a algú, per a tots, que es rifen per estar amb tu… que mai en tenen prou.
Sentir-se el centre d’atenció. El centre de les mirades, de totes les converses de la sala. Ser la persona més admirada, envejada i desitjada…
La vida torna a córrer per les seves venes, pèl seu cervell, pel seu cos. I el manté despert i a punt de saltar en qualsevol moment.
No hi ha res com això per a sentir-se viu altre cop.
Si més no per somiar en sentir-se així i viu.
La realitat, però…
